Defensen davant del Parlament la planta de Tracjusa per reduir purins
Un informe tècnic encarregat pels ramaders ho considera una “oportunitat”
Preparatius per reobrir la planta de purins de Tracjusa, a Juneda.
Un dictamen encarregat per ramaders de les Garrigues i elaborat i presentat ahir pel despatx de l’ambientòleg Ramon Folch al Parlament defensa el projecte de la nova Tracjusa com una oportunitat tant ramadera com econòmica en general per a la comarca, amb la qual cosa s’oposa a les crítiques sobre la contaminació que causarà. L’informe, que ja es va presentar a Juneda el 24 de febrer passat, defensa que “no és una planta convencional d’incineració de residus, sinó una planta d’avaluació de purins que, a més, contribueix a l’eliminació de residus amb tecnologies d’última generació que permeten aprofitar l’energia sense generar problemes ambientals”.
L’estudi considera, a més, que el projecte “no tindria un impacte significatiu sobre la qualitat ambiental de les comarques, tampoc pel que fa a la qualitat de l’aire”. Ivan Capdevila i Elisa Linares, els dos tècnics que van presentar l’informe davant de diputats de Junts pel Sí, Cs, PSC, CSQP, PP i la CUP, van advocar pel projecte per tal com donarà de nou una sortida a l’excedent de purins a la zona i van assenyalar que “la nova planta de tractament és una oportunitat ambiental, territorial i energètica per a les Garrigues i el Pla d’Urgell”.
La planta pretén generar energia mitjançant biogàs, amb la qual cosa “reduiria l’ús de combustibles fòssils i, en conseqüència, les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle”.
Dejeccions que es vendrien com a granulat un cop tractades
Una part de l’oportunitat de negoci que es defensa en l’estudi de Ramon Folch, encarregat per Gestió Agroramadera de Ponent (GAP), promotora de la reobertura de Tracjusa, rau en la “millor avaluació dels purins com a adob, més enllà dels límits establerts per la seua aplicació directa als cultius, mitjançant la transformació en un granulat comercialitzable”. Aquest fet afavoriria, segons el dictamen, que es reduís la necessitat d’importar fertilitzants inorgànics de tercers països i els impactes que generarien la seua producció i transport.
