La Vinya dels Artistes dóna la campanada

“Una campana de grans dimensions com a instrument simbòlic de comunicació universal i per recordar que l’origen de la vida és el so.” Això és Dongda-La gran campana, de l’artista Evru (Evrugo Mental State), antigament conegut com a Zush (1968-2001) i Albert Porta (1946-1968), que a partir del pròxim estiu quedarà instal·lada a la Vinya dels Artistes del celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles, en el marc de la Festa dels Artistes Any 7, que se celebra habitualment durant el mes de juliol.

Dongda-La gran campana és una peça de bronze de 300 quilos recoberta de protuberàncies com si fos un arxipèlag. “A cada petit nucli està gravada una lletra de l’alfabet evrugi inventat per l’artista, així que el conjunt d’illes compon tot el seu alfabet”, va explicar la portaveu de l’artista.

Evru considera la campana com un instrument simbòlic de comunicació universal

L’obra emula un gran cap humà amb els ulls tancats, dos orificis respiratoris i una gran boca. “Vol recordar un antic costum pel qual tothom podia repicar-la, amb la qual cosa qui la contempla pot elegir entre fer-la vibrar o escoltar el seu silenci, la qual cosa porta a la reflexió de la vida interna”, va afegir.

L’última incorporació a la Vinya dels Artistes va ser Esclat, de Frederic Amat, amb una instal·lació de 2.000 estrelles de ceràmica que, clavades a la roca, creen el camp. La iniciativa d’aquest museu a l’aire lliure, inspirada per Josep Guinovart, va començar a prendre forma el 2010 amb la instal·lació d’Orgue de camp, de l’artista vinculat a Agramunt, i situada just a l’entrada de l’espai. La van seguir Carles Santos el 2011, amb La sargantaneta; Esteve Casanoves, amb La llum (inclinada) sobre la terra (2012); Cap de bou, de Joan Brossa (2013); Susana Solano, amb Signatures número 1 (2014), i Assumpció Mateu i el seu Enmarcant el somni: diàleg (2015).Ara Evru passarà a formar part del fons d’aquest equipament, en el qual també poden trobar-se peces com Entre el cel i la terra, de Gregorio Iglesias, que, amb els seus 60 metres de llarg, abraça tota la sala de cellers, molt a prop de Primeres notes (del cant d’Hortolà), d’Esteve Casanoves i Josepe Gil. S’hi sumen puntualment exposicions temporals d’artistes de diferents disciplines.