La casa de la cultura ilerdenca

Dissabte vinent, 25 de març, es compliran just 75 anys de la creació de l’Instituto de Estudios Ilerdenses amb la finalitat de fomentar, ordenar i coordinar la investigació científica i el cultiu de les arts i les lletres. Aquell març del 1942, tot just tres anys després del final de la Guerra Civil, es va aprovar la creació d’aquest organisme, que es va inaugurar de forma oficial el desembre d’aquell any, com no podia ser de cap altra manera, amb una missa a la capella de l’edifici.

Dissabte vinent es compliran 75 anys des que la comissió gestora de l’antic Hospital de Santa Maria de Lleida va aprovar la creació del llavors Instituto de Estudios Ilerdenses

Començaven els temps més durs de la postguerra i d’adscripció llavors als valors provincialistes i localistes que es van forjar en el denominat leridanismo. Amb l’arribada de la democràcia al país es va obrir un debat ciutadà sobre el futur de la institució, que va acabar desembocant el 1986 amb la seua refundació, nova imatge i adequació als nous temps democràtics i de recuperació de la Generalitat com a Institut d’Estudis Ilerdencs.

L’IEI ocupa un edifici històric del centre comercial que es va estrenar fa gairebé 5 segles com a hospital, una funció que va desenvolupar fins als anys 20 del segle passat

Actualment, aquesta fundació pública de la Diputació de Lleida, coneguda popularment per les sigles, l’IEI, és un centre d’estudis modern i dinàmic amb una projecció cultural inqüestionable a les comarques del territori i amb àmplies funcions acadèmiques, d’investigació –a través de les seues diferents seccions i departaments– i de divulgació cultural.

La reobertura oficial de la biblioteca de l’IEI dijous vinent obrirà els actes de celebració de l’aniversari de l’actual fundació pública de la Diputació de Lleida

Hospital Santa Maria

Hospital. Una singular imatge de principis del segle XX d’una de les sales del llavors Hospital de Santa Maria, ubicat en aquest edifici del centre de la ciutat fins que es va traslladar als anys 20.

La seu de l’IEI es va ubicar en un dels edificis històrics més singulars del centre comercial de Lleida, l’antic hospital de Santa Maria, un dels millors exponents conservats del gòtic civil català.

Creat per reunir en un sol edifici els set hospitals privats existents a la Lleida medieval, l’Hospital General de Santa Maria va ser iniciat el 1454 sota els auspicis dels paers de la ciutat i de la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim. Tanmateix, el procés de construcció va ser interromput en diverses ocasions i es va allargar més de seixanta anys. De fet, l’edifici no va poder estrenar-se fins al 1519.

En aquell moment, i també cinc segles després, continua destacant el pati central i l’escalinata de pedra, entre altres elements arquitectònics que el van fer mereixedor el 1928 de catalogar-lo com a Monument d’Interès Nacional.

L’hospital, com la resta d’edificis monumentals de Lleida, va patir les conseqüències de la Guerra de Successió. Així, Felip V va utilitzar la meitat de l’espai per convertir-lo en hospital militar, funció que va complir fins al 1854, en què va tornar a l’ús exclusivament civil.

En els anys vint del segle passat, l’edifici va deixar de tenir usos sanitaris, coincidint amb la construcció per part de la Mancomunitat de Catalunya del nou Hospital de Santa Maria en uns terrenys a l’entrada de Lleida per la carretera d’Osca. L’immoble, propietat des del 1915 de la Diputació, es va destinar a partir de llavors a activitats culturals.

Museu del poble

Museu Diocesà ■ Diferents obres d’art del Museu Diocesà, exhibides a l’edifici el 1941 pel llavors denominat  Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional

Durant els anys de la Guerra Civil, l’edifici es va convertir en el Museu del Poble i es va utilitzar com a dipòsit en el qual ingressaven els materials procedents de les confiscacions efectuades pel Govern de la Generalitat. Més endavant, amb el canvi radical de signe polític al país, es va fer càrrec d’aquest equipament el Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional –que el va tornar a la Diputació el 1940–, que va arribar a exposar bona part de les obres d’art que es van salvar del Museu Diocesà de Lleida. Allà va començar a forjar-se la idea de crear un Centre d’Estudis Lleidatans. Finalment, la idea va culminar el 25 de març del 1942 amb la fundació de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, de la qual ara es compleixen 75 anys.

El primer període de l’IEI va estar marcat clarament pel caràcter i la ideologia de l’època franquista. La segona època, a partir del 1986, va renovar la institució per adequar-la als nous temps amb el suport pressupostari de la Diputació i amb uns objectius clars ja com a Institut d’Estudis Ilerdencs: promoure l’estudi i la investigació de temes vinculats a les comarques de Lleida; fomentar i divulgar les ciències, les lletres i les arts, i normalitzar l’ús de la llengua catalana.

Museu Morera ■ L’edifici també va acollir entre el 1959 i el 1975 la seu provisional del Museu d’Art Jaume Morera,  amb una exposició de quadres a la segona planta de l’immoble

Un espectacle de llums obrirà dissabte els actes del 75 aniversari L’espectacle 900 cultures de la companyia lleidatana Efímer inaugurarà oficialment els actes del 75 aniversari dissabte vinent (18.30 h). Es tracta d’un joc de llums que buscarà donar vida a l’edifici dedicant una de les façanes a les persones que ho han fet possible i l’altra, al futur de la institució. Dos dies abans, el dijous 23, s’inaugurarà la biblioteca hemeroteca i es firmarà un conveni de col·laboració amb la Fundació Pau Casals. Els actes del 75 aniversari s’articularan en tres eixos: l’institucional, l’acadèmic i el de projecció. Els dos anteriors s’emmarquen en l’institucional. En l’acadèmic, l’historiador Manel Lladonosa prepara un volum sobre la història de l’IEI. En el de projecció, s’ha programat una exposició, entre altres projectes.

JOAN REÑÉ PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ Quina ha sigut la principal aportació de l’IEI? Haver aconseguit sentir-se representatiu i, per tant, representant de tots els àmbits culturals de les associacions, entitats, grups de qualsevol sector de la cultura, ja sigui teatre, música, animació o qualsevol altre. També un compromís absolut i infrangible amb la llengua i la cultura catalanes. Quins reptes de futur s’hauria de marcar la institució? Entre d’altres, hem de treballar perquè tothom se senti partícip de l’IEI, que sigui la seua institució pública cultural. En definitiva, que se senti còmode, representat i protagonista. En quin estat es troba la rehabilitació de l’edifici? La biblioteca i l’hemeroteca ja estan estrenades i falta molt poc per acabar d’adequar les dependències administratives de la primera planta. Em faria il·lusió arribar al final de la celebració del 75 aniversari amb la inauguració definitiva i la posada en relleu de l’edifici de l’IEI. Com està la segona planta? Ja té els sostres resolts, les bigues dels quals estaven totes bombades. Ara falta una neteja de les parets i adequar la distribució a l’ús que li volem donar. En una part hi haurà un ús administratiu i en una altra, unes sales diàfanes per a activitats.