«Diuen que el tercer disc és sempre el més complicat»

Després del debut el 2012 amb El turista, amb el gran èxit de Pa amb oli i sal, i d’El primer arbre del bosc el 2015, què trobarem a Equilibri? 

Cada disc és diferent. En aquest hi ha més calma, amb cançons madurades durant els dos últims anys i, sobretot, amb el treball d’un productor com Marc Parrot.

Què ha aportat? 

Ha fet d’àrbitre entre nosaltres, ens ha enriquit i ha sabut mostrar del grup coses que eren allà però que no sabíem mostrar, com les pinzellades electròniques.

Un Blaumut més electrònic? 

Bé, sempre hi ha hagut tocs electrònics en les nostres cançons, però ara es fan més evidents en alguns talls del nou àlbum.Equilibri és un viatge emocional, amb cançons amb diferents sonoritats, però els fans continuaran reconeixent l’essència de Blaumut malgrat aquesta evolució.

L’àlbum de la consolidació? 

El primer disc sempre és de prova, a veure què surt, a veure si tens èxit. Si ho aconsegueixes, llavors el segon ja saps que l’escoltarà molta gent. Però diuen que realment el tercer sempre és el més complicat.

Els obsessiona trobar un altre hit com Pa amb oli i sal? 

No, per a res. No ho busquem, continuem fent cançons amb total naturalitat, sense pensar en èxits forçats.

On viu el grup? 

Dos de Barcelona, un de Badalona, un altre d’Arenys i Manel, de Cervera. Cal Pedrós de Cervera és el nostre quarter general, allà hem gravat les veus i guitarres. No és el grup més còmode del món per treballar, però som feliços!

Un far a la portada d’Equilibri. Res a veure amb Cervera? 

No, no! [rialles] Hem vist comentaris a les xarxes i ho desmentim absolutament.