«És un gran dia. A més de rebre el premi, anuncien la rebaixa de l'IVA»

Què va suposar per a vostè quan li van comunicar que l’havien distingit com a premi d’Honor de la Mostra?

Va ser una notícia molt agradable i gratificant, i més tenint en compte la gran quantitat de notícies desagradables que se succeeixen cada dia als mitjans. De fet, avui és un gran dia. A més del premi, des del Govern s’ha anunciat la rebaixa parcial de l’IVA cultural.

De moment és només parcial. 

Sí, ara estan pressionant perquè baixi el del cine, perquè aquesta és una situació insostenible, però arribar avui a la Mostra amb aquesta notícia és el millor regal.

Com veu la salut del cine a Espanya?

Últimament, és agònica. He tingut l’oportunitat de parlar dos vegades amb el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, que crec que té una consciència cultural bastant elevada, i penso que aconseguiran que baixi l’IVA en el cine.

Quina opinió li mereix la Mostra?

La coneixia des de fa anys. Crec que és una iniciativa formidable per conèixer cinematografia diferent, d’altres països. A més, mostra com els problemes dels homes són comuns a tot arreu. El cine llatinoamericà té molta importància. Països com l’Argentina, Xile, Mèxic, el Brasil o Colòmbia fan un cine amb moltes perspectives i lluiten amb moltes dificultats per distribuir el seu cine a Europa.

Amb la seua carrera tan prolífica de més de cinquanta anys als escenaris, de què se sent més orgullós?

De la meua família, però professionalment parlant, de la integritat de no demanar als altres coses que aquests no tenien pensades per a mi. Em refereixo que mai he demanat un tracte especial i que la gent que m’ha encarregat una feina és perquè confiava en mi. Pel que fa a les representacions, és molt subjectiu. En alguns treballs, penses que podries haver-ho fet millor i, en d’altres, que has arribat a un nivell acceptable. L’autocrítica és una cosa molt important, tant la positiva com la negativa. Avui pots ser a dalt i demà a baix, i aquesta és una cosa que no has de perdre de vista.

Es prodiga en teatre, televisió i cine, però se sent més còmode en algun d’aquests àmbits?

Crec que els dos mitjans més interessants i còmodes són el teatre i el cine, perquè la televisió ha arribat a un punt de velocitat que és perjudicial per a la salut cultural.

Què té d’especial el teatre?

És el punt de contacte viu amb el públic. Abans el cine era una cerimònia, ara s’hi senten més les crispetes que la pel·lícula; en canvi, això no passa amb el teatre. El teatre estableix una comunicació molt interessant amb el públic, el fet creatiu cada dia és diferent. És un bé cultural de tot el món, en totes les llengües i formes.