SEGRE

CULTURA

Eisner, l’autor que va subvertir les regles del còmic i en va construir unes de noves

És l’autor de "The Spirit" i de la novel·la gràfica, gràcies al seu "Contracte amb déu"

Eisner, l’autor que va subvertir les regles del còmic i en va construir unes de noves

Eisner, l’autor que va subvertir les regles del còmic i en va construir unes de novesEFE

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Geni, paraula que s’utilitza massa a la lleugera, és, en el cas de Will Eisner, pare de "The Spirit" i de la novel·la gràfica, gràcies al seu "Contracte amb déu", definició perfecta per a un autor que ha marcat a generacions de comiqueros, i de qui el 2017 es compleix el centenari del seu naixement.

El Saló Internacional del Còmic de Barcelona, cita que el dibuixant, editor i guionista nord-americà va visitar tres vegades -en 1981, 1990 i 1992- li rendeix homenatge amb una exposició dirigida a un creador que va subvertir gèneres, va introduir la ironia i l’humor on no n’hi havia i va dotar a la vinyetes d’un contingut argumental i un continent estilístic que va obrir el mitjà al públic adult.

"Ens va ensenyar tot, a estimar, a respectar i a desenvolupar el còmic; primer, trencant les normes establertes, burlant-se dels gèneres i les actituds estrictes, intuint que l’humor i la paròdia podia funcionar en el policíac i no només això, sinó que després va mostrar com es narra una història a poques pàgines de forma perfecta", assegura Efe, Antoni Guiral, comissari de la mostra.

Nascut el 6 de març de 1917 a Nova York, Eisner va començar la seua carrera a diversos setmanaris i es va fer molt popular en els anys quaranta gràcies a "The Spirit", una sèrie atapeïda d’humor i ironia protagonitzada per un superheroi sense poders, un detectiu la identitat del qual ocultava mínimament per un antifaç, i que es deixava entabanar amb facilitat per les dones de fatal caiguda d’ulls.

"Utilitzava un grafisme que partia de Milton Caniff (el mestre del clarobscur), però el va desenvolupar a la seua manera", comenta Guiral, sobre aquest traç de toc psicològic, acompanyats d’enquadraments cinematogràfics que van convertir a "The Spirit" en un clàssic de les vinyetes (que a Espanya publica Norma, com la resta de l’obra d’aquest autor).

A través de la seua empresa American Visual Corporation, fundada en els 50, va fer servir la historieta de forma pedagògica, mentre que ell mateix s’aniria convertint en un teòric del mitjà amb obres amb "El còmic i l’art seqüencial" i "La narració gràfica".

Però va ser el 1977, amb més de 50 anys, quan Eisner va ser capaç d’abocar i sintetitzar en una obra tot el seu coneixement sobre com funcionaven les vinyetes i els temps narratius, a la qual cosa va afegir el seu bagatge com a membre d’una comunitat, la jueva, que havia patit el pes de la depressió del 29 als habitatges més modestos de la gran illa, un fórmula capaç de comunicar amb la mateixa precisió, que la literatura o el cinema.

Tot això és en "Contracte amb Déu", quatre històries, pessimistes, ambientades en llocs lúgubres de New York, atapeïdes de somnis trencats, crues i sobretot creïbles per al gran públic.

"L’obra va obrir una porta que quaranta anys després es manté sense tancar, publicar històries per a adults, amb un principi i un final i un nombre important de pàgines", explica Guiral, que recorda que va ser el mateix Eisner que les va batejar com a novel·la gràfica, "encara que ell sabia que era un simple eufemisme de còmic".

El llegat d’Eisner (mort en Florida el 2005), que va continuar en altres treballs posteriors -com "La vida a la gran ciutat" o "La conspiració" - és evident de forma clara en autors com Frederik Peeters ("Lupus") o en Craig Thompnson ("Blankets").

També a Espanya hi ha autors que formalment no se semblen a ell però que treuen elements dels seus treballs, "com Daniel Torres o Alfonso López", comenta Guiral.

Molt més modesta que les retrospectives que li han dedicat el Museu del Còmic d’Angulema (França) i la Societat d’Il·lustradors de Nova York, l’exposició de Barcelona ofereix 42 originals de les seues pàgines, procedents de col·leccions particulars, i d’altres tantes reproduccions, així com un homenatge gràfic de diversos artistes espanyols: Dani Torres, David Rubin, Paco Roca, Kim o Alfonso Zapico, entre d’altres.

Santiago García, guionista de la novel·la gràfica "Las meninas" i teòric del mitjà, apunta en un dels textos recollits a la mostra barcelonina que "Will Eisner va ser el primer dibuixant de còmics que es va considerar a si mateix un veritable autor, amo de les seues obres. Ell va ser el primer que va donar valor a les seues pàgines i els seus personatges", una bona definició del pare del còmic modern.

tracking