Emilio Gutiérrez Caba: És una època dura per al cinema espanyol

Emilio Gutiérrez Caba, un dels grans actors espanyols, amb més de 50 anys en la professió, considera que aquesta "és una època dura per al cinema espanyol, encara que diguin el contrari", segons ha dit en una entrevista amb Efe.

Gutiérrez Caba ha rebut aquesta setmana el Premi d’Honor de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, en reconeixement a la seua àmplia i reconeguda carrera professional, amb una trajectòria plena d’èxits que ara, en la seua maduresa, li permet parlar amb coneixement de causa de la professió i del setè art a Espanya.

No en va, Gutiérrez Caba, que pertany a una de les dinasties d’actors més prestigioses d’Espanya, ha participat en aquests anys a més de 80 pel·lícules, desenes d’obres de teatre i nombroses sèries de televisió.

"Aquesta és una època molt dura per al cinema espanyol, encara que ens vulguin dir el contrari i ens venguin que es fa molt cinema. Segurament es fa molt cinema, però cal posar entre cometes això i saber quin cinema es fa, com es fa i quin és el resultat final", adverteix durant l’entrevista.

I és que, per a aquest veterà actor, que ha fet pel·lícules amb directors de la talla de José María Forqué, Carlos Saura, Adolfo Marsillach, Jaime de Armiñán, Pilar Miró, Jaime Chávarri, Pedro Almodóvar, Gomez Pereira o Vicente Aranda, per citar només a alguns, la qualitat del cinema espanyol actual deixa molt que desitjar, principalment per la pressa amb la qual es realitzen les produccions.

"Sobretot en cal fer una de comparativa amb el que ha estat el passat; la memòria és importantíssima encara que estigui deformada. Jo crec que en art, en cultura, de vegades es pot treballar a preu fet, però no ha de ser un procediment que passi normalment", subratlla Emilio Gutiérrez Caba.

"Si la gent de producció de direcció o nosaltres treballem 14 hores" al dia, el resultat no és el mateix, no és bo", afegeix en aquest sentit.

"Jo no dic que s’hagi de fer com ho feien en els anys seixanta els americans, que podien estar mesos i mesos fent una pel·lícula, que et suspenien el rodatge, però les ximpleries que existeixen avui dia, d’explotació, això és una cosa indefensable, inacceptable, ja que s’estan aprofitant covardament d’una situació econòmica per imposar uns sous i unes possibilitats de treball inacceptables", denúncia.

"Em preocupa molt la meua professió, els nivells d’atur són altíssims i això és una cosa que no accepto ni comparteixo. Per això he estat i sóc molt bel·ligerant amb el Govern, perquè crec que en qüestions d’impostos ha estat especialment dolent per a la professió i no ha donat més diners a les arques de l’Estat," afegeix l’actor.

Gutiérrez Caba reclama per això que s’apliqui també al cinema la rebaixa al 10 % per als espectacles en directe perquè, en cas de no fer-se, "s’està primant que vengen altres cinematografies".

L’actor continua treballant, com sempre, malgrat que en els últims mesos un problema al maluc l’ha obligat a cancel·lar una gira programada al teatre. Ja més recuperat, explica els seus plans per al futur.

"Tinc projectes al teatre, començo a l’abril a assajar una obra d’Ingmar Bergman sobre el fet del teatre en si i les relacions entre director i actors que pot ser sorprenents per a l’espectador", explica Gutiérrez Caba.

"Després tinc un projecte líric en setembre amb Charo López i un tenor, una soprano i orquestra simfònica sobre la relació de Puccini i la seua mare", n’avança l’actor, que també té plans cinematogràfics, un amb Julio Médem, amb el qual comença a rodar a l’agost.

Es tracta de projectes que se sumaran a la seua dilatada carrera, de la qual ell mateix destaca dos directors ja morts com són Pilar Miró i José María González Sinde. "Tinc afecte especial als que ja no estan entre nosaltres. Són directors que van confiar en mi per a les seues opera prima, i això sempre és molt d’agrair", explica.

Altres pel·lícules l’han marcat a nivell personal: "Em quedo amb uns quants títols, segurament no arriben a la mitja dotzena, però són molt importants per a mi, sobretot per la gent amb qui he treballat, com 'Nou cartes a Berta', 'la caça', 'el rusc', 'la comunitat’o 'Rèquiem per un camperol espanyol’".

En qualsevol cas, assegura que no hi ha hagut cap pel·lícula que per si sola canviés la seua carrera, com tampoc no ha tingut un sol amor.

"Crec que és un conjunt de pel·lícules les que li van canviant a un, l’acumular experiència, però això no només me'l dóna el cinema, me'l dóna el dia a dia. Em continuen admirant i sorprenent les coses que veig, i diria que estic vivint en un món del qual formo part, però alhora m’assec com una mica aliè a ell", conclou l’actor.