EXPOSICIÓ
Nova vida després de la destrucció
CaixaForum Lleida va inaugurar aquest dimecres l’exposició ‘Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes’ || Inclou dinou peces del fons de La Caixa, el Macba, el MNAC i el Museu de Lleida, entre d’altres
Restes de talla religiosa conservades per mossèn Tarragona, apareixen monumentalitzats a la mostra.
La destrucció de les imatges artístiques i el posterior aprofitament, moltes vegades amb manipulacions que els canvien el sentit original. Aquest és el fil argumental de l’exposició Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes, que aquest dimecres es va inaugurar a CaixaForum Lleida i que podrà visitar-se fins al proper 23 de juliol.
La mostra inclou un total de dinou peces, quatre de les quals cedides pel Museu de Lleida, i la resta pertanyen al fons de la col·lecció de La Caixa (9), al Macba (3), al MNAC (1). S’hi ha d’afegir una pel·lícula de Pere Portabella, Mudanza, i una imatge de Getty Images.
Muzafar Ali, Valeska Soares, Rogelio López Cuenca o Raymond Hans són alguns dels artistes
Segons va explicar el comissari de la mostra, Carlos Martín, “l’exposició està pensada com un treball intel·lectual per incitar a la reflexió, però sobretot, vol apel·lar a les emocions dels visitants”. Amb tota probabilitat, “observant la mostra serà freqüent que sorgeixin preguntes com per què s’ataquen certes imatges?, com es pot representar el que es venera i denigrar el que es rebutja?”, va assenyalar Martín, que va posar com a exemple els constants atacs al patrimoni en ciutats com Palmira, a Síria.Gestos iconoclastes, imatges heterodoxes mostra obres d’artistes com Muzafar Ali, Valeska Soares, Ali Cherri, Pedro G. Romero, Sherrie Levine, Rogelio López Cuenca, Equipo Crónica, Lucio Fontana, Manuel Millares, Miroslav Balka, Raymond Hains i Juan Adán, a més de l’esmentat Pere Portabella, la pel·lícula del qual plasma el desallotjament dels mobles i objectes de la cases museu de Federico García Lorca el 2008. Per la seua part, la fotografia de Muzafar Ali Nínxol buit d’un dels budes de Bamian després de la destrucció deixa com a testimoni la imatge d’aquests espais ara buits. La destrucció dels budes de Bamian (Afganistan) el 2001 els ha convertit en una icona amb més “excel·lència” i “durabilitat” que la que tenien abans de la destrucció. Són tan sols dos exemples que il·lustren com l’atac a una imatge no sempre és la seua fi, sinó que pot convertir-se en l’inici d’un nou significat.
Algunes peces del Museu de Lleida
- Fragment de Sagrada Família. Aquesta taula renaixentista del segle XVI va representar la Sagrada Família i probablement va ser exposada a la Seu Vella de Lleida. Iniciada la Guerra Civil, va patir una agressió quan es trobava a l’Acadèmia Mariana. Va perdre la figura de Josep, mig cos del Nen i part del rostre de la Verge Maria, del qual ara és difícil endevinar l’expressió.
- Fragment de rostre d’àngel. Aquest fragment del rostre d’un àngel (o potser d’un sant) és una de les escasses restes reconeixibles que es conserven de l’ampli treball que va fer l’escultor Juan Adán a la Catedral de Lleida. Durant els primers mesos de la Guerra Civil, el foc va arrasar l’edifici i va destruir tot el programa decoratiu interior. Els retaules van ser fragmentats per ser cremats i segurament aquest rostre es va salvar en aquest procés. L’expressió de la seua mirada ara sembla que recalqui la idea d’imatge martiritzada.
Restes de talla religiosa conservades per mossèn Tarragona, apareixen monumentalitzats a la mostra.
Restes de talla religiosa conservades per mossèn Tarragona, apareixen monumentalitzats a la mostra.
