PATRIMONI CONSERVACIÓ
Final a un any d’obres a la catedral de la Seu d’Urgell
S’han restaurat les cobertes del claustre i de l’absis i torres del temple
Després d’un any d’obres, la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell torna a estar lliure de bastides. La restauració del conjunt catedralici va arrancar el març de l’any passat, promoguda per l’Institut de Patrimoni Cultural d’Espanya, en el marc del Pla de Catedrals, amb un pressupost a l’entorn dels 685.000 euros. Els treballs portats a terme per tècnics i especialistes de la firma Urcotex SL, de Barcelona, han consistit a garantir l’estanquitat de les cobertes de l’absis, el cimbori i les torres del temple, així com la restauració del claustre (a la foto) i de la coberta de l’església adjacent de la Pietat.
La intervenció ha inclòs la construcció de canals i baixants per a la recollida d’aigües pluvials i la restauració o substitució dels forjats de coberta, així com de l’aler i mènsules de fusta de la Pietat. Així mateix, s’ha construït una galeria ventilada; s’ha portat a terme una nova pavimentació a la zona enjardinada de la façana nord, i s’ha restaurat l’emblanquinat a les voltes dels campanars, escales i estances. L’equip de restauradors ha treballat també en la neteja de totes les impureses dels elements arquitectònics del claustre, entre els quals hi ha els cinquanta capitells i les seues respectives columnes. També s’han aprofitat les obres per solucionar les humitats detectades a l’exterior d’aquest conjunt monumental, declarat monument historicoartístic d’interès nacional l’any 1931.
La catedral de Santa Maria d’Urgell, l’única íntegrament d’època romànica de Catalunya, va ser començada per sant Ot entre els anys 1116 i 1122, encara que l’impuls definitiu de l’edifici el va rebre a partir de l’any 1175, quan el mestre d’obres Ramon Lambard es va comprometre a coronar l’obra, tancar les voltes i aixecar els campanars, el cimbori i les torres en el termini de set anys. Al llarg dels segles, la catedral va incorporar afegits d’acord amb els diferents gustos de cada època. Això sí, les quatre restauracions efectuades al llarg del segle XX (l’última, entre el 1996 i el 1999) la van alliberar d’aquests afegits.