SEGRE recrea el viatge d'Espinàs al Pirineu de Lleida de fa 60 anys

El 1956 Josep Maria Espinàs i Camilo José Cela van recórrer a peu el Pallars i la Val d’Aran. El 1957, Espinàs va publicar les impressions i vivències d’aquell recorregut a Viatge al Pirineu de Lleida, que el 1999 va revisar i va titular A peu pel Pallars i l’Aran. Ara es compleixen 60 anys d’aquella aventura literària. Aquesta efemèride i el fet que el popular escriptor acaba de complir 90 anys van propiciar la idea del llibre El Pirineu fa 60 anys, que SEGRE regalarà als lectors diumenge, diada de Sant Jordi, i que representa també un homenatge a un dels articulistes més prolífics del país i, alhora, un intent de veure com han canviat les comarques pirinenques i el turisme en aquests 60 anys.

El volum, fruit de la col·laboració del Grup SEGRE i la Diputació de Lleida a través del segell Edicions de la Clamor, es va presentar aquest dijous a l’Institut d’Estudis Ilerdencs en un acte que va comptar amb un convidat d’excepció, ni més ni menys que Josep Maria Espinàs. El popular escriptor va agrair la iniciativa de SEGRE i, en especial, dels autors, la periodista Roser Banyeres –que l’estiu passat va resseguir els passos del mestre a la recerca de testimonis d’aquell viatge a peu de fa sis dècades– així com Jaume Barrull i Jordi Rulló, que han bussejat en arxius per buscar imatges de l’època que il·lustra el llibre.

El director executiu de SEGRE, Juan Cal, va destacar el valor “inaugural” d’aquell llibre d’Espinàs en “un gènere fins llavors inexistent en la literatura catalana, entre el viatge, la memòria i la literatura del jo”. El president de la Diputació, Joan Reñé, va agrair a Espinàs “la riquesa del camí de vida i filosofia dels seus llibres, que ens ajuda a ser millors persones”. Roser Banyeres va enaltir la tasca d’Espinàs com a “paisatgista de persones” i va destacar l’empremta que va deixar l’escriptor pel Pallars i Aran, amb veïns que, seixanta anys després, encara recorden aquells viatgers. Espinàs va acabar llançant una defensa del viatge a peu més que de les excursions, “en un moment en què tots es canvien de cotxe cada mes”.

Apunts

Entrevista a Josep Maria Espinàs, escriptor: «Sóc un caçador de relacions humanes»  Què buscava amb els seus viatges a peu? Mai em vaig plantejar deixar uns documents per a la posteritat. Simplement tenia curiositat per descobrir coses, una cosa que t’enriqueix i ajuda a viure. Durant un temps, feia el que volia, passava pels pobles que volia i menjava com podia, com un caçador de relacions humanes. Com caçava records? El primer és el silenci. Per caçar records i fets cal escoltar i callar. Vaig aprendre que la millor manera que la gent parlés era que jo callés. En aquells temps, la gent sospitava dels forasters, però si els donaves temps i espai, els sortia d’ells mateixos. Preparava els viatges? Ho feia molt mínimament per mantenir la ignorància del misteri, i sempre lluny de les grans ciutats. Alguna queixa de Cela? No, va ser encantador. Com que en aquell moment encara no el coneixia ningú, no havia de fer cap numeret. No va fer de Cela.