Un Sant Jordi de 48 hores anima les vendes en la millor diada des de fa anys

Quan Sant Jordi cau en diumenge editors i llibreters creuen els dits perquè és una loteria. I aquest any ha tocat la grossa. La gran festa de la cultura s’ha allargat 48 hores i ha consolidat la remuntada del 2016 després d’anys de pessimisme i crisi. La cirereta, un temps primaveral que va fer sortir milers de lleidatans al carrer.

Si Sant Jordi no existís caldria inventar-lo. Independentment de si la Unesco acaba declarant la festa Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un dia en què es regalen llibres i roses i milers de persones surten al carrer per celebrar-ho és una deliciosa raresa que tots els catalans han fet seua, ideologies al marge. Només cal mirar les variades parades de partits polítics, ONG o protectores d’animals que conviuen en promíscua harmonia als carrers. aquest diumenge no va ser una excepció.

El bon temps va acompanyar en un Sant Jordi per emmarcar. L’any passat va ser bo, però aquest ha estat millor. Després d’anys de crisi i pessimisme, els llibreters calculen que les vendes han augmentat un 5%. Que la festa caigués en diumenge va contribuir a l’èxit. El president del Gremi de Llibreters, Jordi Caselles, reconeixia aquest diumenge que ha estat un Sant Jordi de 48 hores. Dissabte ja es va viure un multitudinari avançament de la diada que no va restar públic a la jornada oficial. L’únic aspecte negre del dia va ser la temàtica triada pel públic que va optar per la literatura de Km 0, ja que el podi dels autors de Ponent més venuts (vegeu la pàgina 4) estava copat per tres obres de gènere negre: Tan tuyo como tu muerte, d’Emili

Bayo; Seixanta-vuit, de Ramon Usall, i l’obra col·lectiva Assassins de Ponent. Els mediàtics van guanyar, un any més, el capítol en xifres absolutes, però els llibreters confirmen que els títols de casa guanyen adeptes. Només calia fixar-se en les cues que es van formar en les firmes de llibres programades. Els incombustibles autors de Lo Dicciori Lleidatà, Ferran Montardit, Robert Masip i David Prenafeta, admeten que són els primers sorpresos pel fenomen. “Hem venut 11.000 exemplars dels dos llibres anteriors”, expliquen. El seu emmascarat company d’editorial, el Sr. Postu, tampoc presentava novetat però també es va atipar de firmar i fer-se selfies. Maria Pons, que s’estrenava en el difícil gènere del microrelat amb Petits crims familiars, explicava que era un Sant Jordi diferent. “Quan publiques una novel·la té més repercussió, però amb aquest llibre he rebut correus preciosos. Hi ha més feedback amb els lectors, però és íntim.” Eduard Roure, col·laborador del dominical de SEGRE, gaudia de la festa com a escriptor per primera vegada. “

Els altres anys m’ha tocat treballar”, assegurava l’autor de La nit de les oques. Avui serà dia de recompte, d’afinar les xifres i els rànquings, però amb un somriure, que ja tocava.

Dia de contacte directe amb els lectors i anècdotes Qui va dir que la pàgina en blanc feia por? No hi ha temps: els lectors arriben amb l’exemplar acabat de comprar i cal fer una dedicatòria. “Acabes cansada, però és molt bonic”, reconeix Montse Sanjuan. Als autors de Lo Diccionari els surt la vena carrinclona i Laura Bernis diu sentir-se feliç cada vegada que firma un llibre per a un nen.