Restauració monumental

En la mateixa etimologia de patrimoni rau el concepte d’herència, de transmetre un llegat a generacions posteriors. El cultural no és una excepció i, encara que el seu principal valor sigui intangible i qualitatiu, ben mantingut suposa també una font d’ingressos directes i indirectes procedents sobretot del turisme. Són només dos dels motius pels quals val la pena protegir-lo i, alhora, eradicar de la ment algunes preguntes com ara “i això, per a què serveix?” o bé “no seria millor gastar els diners en una altra cosa?”.

Entre les diferents inversions que la Generalitat destina a rehabilitació patrimonial, hi ha una partida dedicada a l’“execució d’obres de restauració i conservació d’immobles de notable valor cultural”, cosa que a la pràctica es tradueix en edificis i monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El primer suposa el nivell més alt de protecció per a la Generalitat, mentre que el segon l’atorga l’ajuntament en cas de municipis de més de 5.000 habitants o el consell comarcal, si són més petits. Entre altres avantatges, representa uns permisos especials per a obres i preferència pel que fa a subvencions.

A Lleida, deu edificis o monuments declarats BCIN i uns altres cinc considerats BCIL es repartiran 341.925 euros per executar diferents obres de rehabilitació segons les seues necessitats. Aquesta xifra suposa només un 9% del destinat a tot Catalunya, que ascendeix a 3.750.000 euros. La cara positiva de la moneda és que es tracta d’un percentatge dos punts més que el de l’any passat, quan s’hi van destinar 259.331 euros, un 7% del total de Catalunya, repartits també en una quinzena d’espais.

Des de l’ensorrament del campanar de Rosselló, almenys mitja dotzena d’esglésies han detectat danys

Entre les intervencions més noves destaquen els 8.000 euros per reforçar la coberta de l’església de Sant Víctor de Saurí. Aquesta actuació cobra una especial importància, ja que l’artista català establert a Nova York Santi Moix està transformant-ne l’interior. A les seues pintures, el creador vol explicar el paisatge que envolta l’edifici (llum, olors, colors...) i crear un espai de recolliment per als visitants. Utilitza la tècnica del fresc, la mateixa que usaven antany els artesans per pintar els frescos romànics de moltes esglésies properes. El plantejament artístic busca unir espiritualitat i naturalesa, així com reinterpretar escenes de la tradició cristiana des del prisma de la bellesa de l’entorn. Aquesta és una iniciativa pionera a la zona que podria ampliar-se a altres temples de l’entorn.

Per la seua part, la del castell medieval d’Os de Balaguer és, amb més de 55.000 euros, l’obra d’aquest capítol que acapara més inversió. Malgrat això, aquesta partida és només una de les diferents subvencions que conjuntament sumen els 250.923 euros de l’última fase de rehabilitació necessaris per finalitzar el projecte de recuperació del castell. Uns altres 185.683 procedeixen de l’1% Cultural del ministeri de Foment, mentre que el consistori també aporta una part. La seua destinació és la restauració de les pintures de l’ermita de Santa Bàrbara, la muralla, els revestiments i els acabats i part de les escales interiors.

Entre la resta dels equipaments beneficiats, hi ha l’església de Sant Pere de Rosselló, amb una subvenció que ha de servir per iniciar la polèmica reconstrucció, després que el bisbat l’adjudiqués a un arquitecte que no va guanyar el concurs d’idees, o les malparades escales del campanar de l’església de Sant Llorenç de Lleida, el lamentable estat de les quals obliga a mantenir-les tancades.

El pont romànic d’Agramunt, la coberta de l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció d’Albesa, el Molí Vell de Bellpuig, el campanar de l’església de Santa Maria de Gràcia de la Granadella, l’entorn de l’església de Sant Salvador de Torrebesses, la torre del castell de Lloberola o l’interior de la capella dels Dolors de l’església de Santa Maria de Cervera són altres elements que rebran ajuts.

En molts casos, com Os de Balaguer o Rosselló, malgrat que aquestes partides estan pensades expressament per a monuments declarats BCIN o BCIL, no són les úniques que reben aquests edificis, sinó que es complementen amb subvencions d’altres partides. A més a més, reben ajuts especials segons les necessitats.

Un bon exemple és la Seu Vella de Lleida, declarada BCIN, probablement un dels conjunts monumentals lleidatans en què més s’invertirà aquest any. En concret, 400.000 euros per a la restauració de la Porta dels Apòstols, 250.000 per a la part alta del campanar i un milió per a les cobertes i algunes voltes del claustre.

Les inversions

Clica al mapa per veure les inversions de cada població

L’ensorrament de l’església de Rosselló, un precedent perillós El 29 de gener del 2016 Rosselló va viure un dia fatídic. En qüestió de minuts, l’esquerda del campanar de l’església de Sant Pere –declarada BCIL– va començar a cedir i, davant de l’atònita mirada dels veïns (mòbil en mà), va començar a caure la torre emportant-se part de la nau central, a banda de danyar cases veïnes, sense que afortunadament haguessin de lamentar-se danys personals. Després de mesos debatent com hauria de ser el projecte de restauració i d’on sortiran els diners per sufragar- lo, tot apunta que al maig començaran les obres de rehabilitació arran d’un acord entre la Generalitat, la Diputació de Lleida, l’ajuntament i la diòcesi. La previsió és que s’iniciïn a finals de maig o principis de juny i que, amb una durada de tres o quatre mesos, les obres estiguin finalitzades a la tardor. La diòcesi aportarà en aquesta primera fase uns 75.000 euros procedents de dos subvencions de la Generalitat, mentre que el departament de Cultura hi aportarà 78.000 euros (24.357 dels quals emmarcats en la partida del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural), i la Diputació, 52.000 euros. A aquests se sumaran els 17.000 euros que el consistori va destinar al concurs d’idees per escollir el projecte guanyador.

Entrevista: Josep Borrell, delegat de Cultura «Hi ha patrimoni en llocs poc turístics»

Quins avantatges suposa per a un edifici la declaració com a BCIL o BCIN?

En primer lloc, accés a línies de subvencions que els permeten mantenir-lo i protegir-lo, però també suposa una divulgació més important, amb la qual cosa tenen més visitants.

Com valora iniciatives com la de l’església de Sant Víctor de Saurí i l’artista Santi Moix?

Resulta molt interessant aquest joc en el qual una manifestació del passat es dóna la mà amb la interpretació contemporània de mans d’un artista reconegut com és Santi Moix. Esperem que no sigui l’únic cas i que puguem ampliar-lo a altres temples per despertar l’interès dels visitants.

Confien que es converteixi en un reclam turístic?

Sí, perquè és molt important divulgar i difondre el patrimoni i, sobretot, plasmar el fet que també hi ha aquest patrimoni en alguns llocs allunyats dels grans centres turístics i de decisió.

Iniciatives Projecte entre La Caixa i Cultura per restaurar patrimoni gòtic. El departament de Cultura i l’Obra Social de La Caixa maduren un conveni de col·laboració a través del qual s’iniciarà una campanya de restauració de patrimoni d’època gòtica de Catalunya. Tot i que encara no està quantificada la dotació total de la campanya ni els edificis que podrien beneficiar- se’n, les previsions són que a la demarcació de Lleida puguin accedir als ajuts tres o quatre equipaments. A Lleida ciutat, una de les mostres més representatives del gòtic religiós és l’església de Sant Llorenç. A la resta de la província, poden trobar-se també altres exemples, com l’església de Santa Maria d’Almenar (es dóna la circumstància que ha hagut de tancar l’altar diversos mesos per despreniments) o castells com els d’Aspa i la Floresta, per esmentar només alguns exemples significatius. Pla per potenciar el Patrimoni Mundial.Altres formes de finançament del patrimoni que fins i tot no estan detallades per a aquest exercici són els ajuts procedents de l’1% i el 1,5% Cultural, pel qual obres com el Segarra-Garrigues o la construcció de carreteres permeten rehabilitar edificis de les poblacions que afecten els treballs civils, com va ser el cas del campanar de Vilagrassa o la restauració de la Catedral de la Seu. Habitualment, aquesta aportació s’acosta als 500.000 euros, segons Borrell, encara que cada any és diferent i, evidentment, la crisi ha afectat negativament. A més, s’estudia si aquest any el projecte Patrimoni en Acció se centrarà a potenciar elements declarats Patrimoni Mundial a Catalunya, que a Lleida afecta les pintures rupestres del Cogul, les esglésies romàniques de la Vall de Boí i les falles.