Sanaüja ret homenatge al seu fill il·lustre, el poeta Joan Margarit

Veïns de Sanaüja de totes les edats es van bolcar ahir en un homenatge a l’arquitecte i escriptor Joan Margarit, nascut en aquesta localitat de la Segarra l’11 de maig del 1938 –demà complirà 79 anys–, en un acte en el qual es va formalitzar la declaració de fill il·lustre del municipi, com va avançar SEGRE divendres passat. L’alcalde Josep Condal va llegir l’acta en què el consistori va aprovar de forma unànime aquest reconeixement “per la trajectòria de Joan Margarit, de la qual ens sentim orgullosos i partícips”.

Després de la intervenció de l’alcalde, l’escriptor no va deixar de rebre elogis de col·lectius com els mateixos veïns, altres edils municipals, l’Associació de Gent Gran i de puntaires de Sanaüja i els escolars. Aquests van protagonitzar el moment més emotiu, quan mitja dotzena d’alumnes de cinquè i sisè de Primària van llegir els poemes que havien escrit en la segona edició del certamen que el centre escolar dedica al poeta. La segona tinent d’alcalde, Gemma Martínez, va donar les gràcies a Margarit per “fer gran el nostre petit poble”.

En to emocionat, Margarit va agrair “aquest acte únic, diferent de la resta dels actes en què participo”, i va afegir que “un ha d’estar sempre agraït amb el poble on va nàixer”. En el seu parlament, el premi Nacional de Poesia del 2008 va recordar que “no només vaig nàixer a Sanaüja, sinó que la meua família ja era aquí al segle XVIII”, va explicar vivències amb els seus avis i va assegurar als escolars que “jo també vaig aprendre a escriure a Sanaüja”. De fet, “la meua poesia està molt lligada al meu lloc d’origen”, va afegir.

El Campanar de les Hores, disseny del pare el 1929 El pare de l’escriptor, Joan Margarit Serradell (1908-1997), va dissenyar el 1929, quan era estudiant d’Arquitectura, el Campanar de les Hores de Sanaüja, una estructura a la plaça Major de la localitat que, al contrari de la majoria d’esglésies, està separada de l’edifici del temple. Pel que sembla, l’espadanya de l’església no permetia col·locar un rellotge i es va optar per aquesta solució singular.