Joan Manuel Serrat: «Encara avui, res em diverteix tant com compondre i cantar»

Joan Manuel Serrat desperta expectació encara que no canti. Demà dimecres serà investit doctor honoris causa per la UdL a l’Auditori, on Unicorn Ensemble interpretarà alguns dels seus temes. Les invitacions estan esgotades des de fa dies.

Com va rebre la proposta de ser investit doctor honoris causa?

M’ho va proposar el rector. Va ser una cosa que em va fer sentir molt reconegut. Crec que és una universitat propera, de casa i d’una ciutat amb la qual sempre he tingut relació.

Quin tipus de relació?

D’afectes, amics, gent estimada... Per tant, una relació que passa per la meua vida professional, però també per la privada.

Com s’inspira?

La inspiració potser existeix, però, en general, el que un artista ha de fer no és esperar-la, sinó anar a buscar-la a partir del treball. Potser el treball és una idea menys romàntica que la inspiració, però és més segura.

Moltes de les seues lletres mostren una manera d’encarar determinats assumptes socials i polítics. Ho considera un deure?

Ningú té cap deure sobre una temàtica. Un artista es deu a ell mateix i a provar de transmetre als altres una emoció que per a ell sigui important. D’altra banda, els temes que fan que l’artista es mogui es troben al seu voltant.

Què fa que un poema li arribi a l’ànima per musicar-lo?

L’emoció o la commoció que m’ha suscitat. Per aconseguir-ho fa falta una música. Jo poso la que se m’ocorre, però no és l’única vàlida.

En una ocasió, va dir que Màrius Torres era un poeta molt musical. Es planteja musicar-lo?

És molt musical, cert, però no sé si ho faré. L’únic que li puc dir és que sóc un gran admirador de la seua poesia.

L’última vegada que el vam sentir cantar a Lleida va ser el 2015. Té previst tornar-hi aviat?

De moment, no. Tinc previstos alguns concerts per diverses causes i, a la tardor, acabar la gira amb Miguel Ríos, Víctor Manuel i Ana Belén a l’Argentina, Xile i l’Uruguai. Ara el meu objectiu és acabar un nou treball, que sortirà quan estigui acabat. És la data més concreta que puc donar (riu).

Pot avançar alguna cosa del disc?

No, perquè està en procés de construcció. Per sort, encara avui, escriure i cantar segueix sent una cosa que m’omple, que m’interessa i, cada dia més, ho faig per plaer.

Quines són les petites coses que li importen?

No crec que siguin diferents de les de la resta de la humanitat: petits afectes, proximitats, coses que tenim al costat i que de vegades no valorem.

Quina és la seua rutina de treball?

L’he anat variant, però crec que és bo tenir un mètode, perquè t’ajuda a greixar la mecànica del pensament àgil. No penso que s’hagin de deixar les coses per quan vingui de gust.

Quins artistes joves li agraden?

No diré noms, sóc un cavaller, però molts (riu). Hi ha molta creativitat, però el que segurament no hi ha és gaires possibilitats perquè els artistes joves puguin emprendre una carrera sòlida en condicions. La indústria discogràfica no existeix i les actuacions estan sotmeses a unes realitats impositives que no permeten gaires despeses. A pesar que diguin que internet equilibra la difusió, no és cert.

Amb més de cinquanta anys sobre els escenaris, es planteja retirar-se?

Des dels 21 anys (riu). Tinc un problema: no he trobat res que em diverteixi més. Quan ho faci, potser m’ho plantejo. Hi ha coses que em diverteixen, però cap em dóna tantes satisfaccions com l’ofici de fer cançons i cantar.

L’Auditori, escenari de la investidura L’Auditori Enric Granados de Lleida acollirà demà dimecres, a les 19.00 h, l’acte d’investidura del cantautor català Joan Manuel Serrat (Barcelona, 1943), apadrinat per Neus Vila. L’artista ja ha estat reconegut amb aquesta distinció per nou universitats per la seua contribució a la música i la literatura espanyoles. Entre aquestes, la Pompeu Fabra de Barcelona i l’Autònoma de l’Estat de Mèxic. Les invitacions per assistir a l’acte estan esgotades des de fa dies.