El Museu Morera, un segle buscant seu

L’11 de maig, el Museu Morera va complir un segle. Segons les cròniques de l’època, va obrir les portes amb les esperances posades a convertir-se en un referent i despertar vocacions. Des d’aleshores no disposa de seu definitiva. L’aprovació del projecte per adequar l’antiga Audiència divendres passat hauria de posar fi a aquesta injustícia.

Malgrat que, en realitat, aquella exposició a la Paeria va passar gairebé sense pena ni glòria el mes que va estar oberta, el cert és que en les seues més de 200 obres va poder veure’s una completa representació de la creativitat lleidatana. Baldomer Gili i Roig, Antoni Samarra, Xavier Gosé o el mateix Jaume Morera van ser alguns dels vint-i-nou artistes que hi van exhibir els seus quadres.

Cinc anys més tard, se celebrava la inauguració del Museu d’Art de Lleida, una cosa que es va reflectir a tots els diaris locals de l’època –malgrat que comptaven únicament amb quatre pàgines– amb grans esperances posades (vegeu el desglossament). Segons recullen cròniques com la d’El Diario de Lérida, diputats com Romà Sol van mostrar en el seu discurs la satisfacció pel nou equipament amb frases com “el poble que no exterioritza el seu sentiment de l’art és un poble incomplet, que per aquelles al desfilar els lleidatans es despertarien vocacions artístiques i aquest seria el fruit més esplèndid del novell Museu”. La inauguració compartia espai amb la resta dels esdeveniments relacionats amb la festa major que se celebrava aquells dies, però també, entre d’altres, amb notícies sobre la Primera Guerra Mundial. “Els anglesos pateixen un fracàs”, titulava El Correo de Lérida, o “Els reclusos demanen pa i caritat”, sobre un motí a la presó Model de Madrid, per exemple, en una època en la qual la subscripció trimestral al diari costava 3,50 pessetes i en què, amb ulls actuals, costa entendre que el primer amb què es trobava el lector a la portada de qualsevol dels diaris d’aquell divendres 11 de maig del 1917 era una enorme esquela recordant l’aniversari de la mort de Doña Francisa Urbano Qui de Molins.

Divendres, el ple de la Paeria va donar llum verda al projecte d’adequació de la futura seu del Morera

Ha transcorregut tot un segle des d’aleshores. El món ha viscut una Segona Guerra Mundial i diverses crisis econòmiques i el paper del diari competeix amb internet i les noves tecnologies. Lleida ha canviat completament. Tanmateix, el Museu Morera, després de diversos trasllats, encara no té una seu definitiva. La bona notícia és que, per primera vegada en molt temps, tot sembla indicar que ara la tindrà i que l’antiga Audiència es convertirà en la llar del Morera. Divendres passat, el ple de la Paeria va donar llum verda al projecte que servirà per adequar l’edifici. La licitació de les obres hauria de començar en un mes i els treballs, a la tardor. Com llavors, la Diputació tornarà a formar part del Museu, de manera que recentment va anunciar una aportació d’1,01 milions d’euros. A aquests se sumen un altre milió més de la Generalitat i gairebé dos milions dels fons Feder. Així que, de moment, tot sembla anar per bon camí, perquè, després de vint-i-cinc mesos, el 2019 s’inauguri l’adequació, que segons va explicar el director del Museu Morera, Jesús Navarro, comptarà amb una museografia flexible que permetrà anar mostrant els diferents fons del museu a través d’exposicions de llarga durada. Així mateix, disposar d’una seu definitiva serà clau per a “una presència activa tant de continent com de contingut i, per tant, convertir-nos en un referent de la ciutat”.

Aquest 2017, no serà el de la inauguració de la nova seu, però si res no es torça es podrà celebrar l’inici de les obres que portaran a una llar definitiva per al Museu d’Art de Lleida.

La inauguració, recollida en els diaris localsLa premsa local va recollir la inauguració del Museu d’Art de Lleida, fos l’endemà o dos jornades després. Una de les cròniques més completes va ser la d’El Ideal, qualificant l’esdeveniment com “la nota més sortint dels festejos”, que va començar amb el pasdoble La Gracia de Dios a càrrec de la Banda Municipal i va estar ple d’agraïments a la tasca del pintor Morera per aconseguir que l’equipament fos una realitat. La crònica també feia menció del fet que “entre els reunits va regnar el més gran dels entusiasmes en vista de l’èxit insuperable” de la convocatòria. El Diario de Lérida, l’únic que va publicar la notícia en català, parlava de la “distingida concurrència” de l’acte, mentre que El País es referia a la “gran solemnitat de la inauguració”. El Pallaresa i El Correo de Lérida van ser altres diaris en els quals va poder llegir-se l’esdeveniment.