ESNOTICIA
La crisi i les relacions 2.0 transformen la nit lleidatana, cada vegada més diversa
Pubs i concerts, els punts de trobada, i més participació en festes populars
La pista central de la discoteca Big Ben de Golmés en els bons temps en què congregava milers de persones.
Biloba i The Hill són l’excepció estiuenca: les macrodiscoteques són cosa del passat. La crisi i les noves formes de relacionar-se dels joves a les xarxes socials han contribuït a canviar el paisatge nocturn de les comarques de Lleida. Els joves s’impliquen més en les festes populars i el punt de trobada són els pubs i els concerts.
“Tot passa i tot queda.” I com en el vers d’Antonio Machado immortalitzat per Joan Manuel Serrat, la nit de Lleida s’ha transformat radicalment encara que no hagi perdut l’essència. A l’estiu tornen les discoteques a l’aire lliure, però a pesar l’èxit de The Hill i Biloba serà només un parèntesi estival. Les macrodiscoteques se n’han anat per no tornar –almenys a curt termini–. Han estat substituïdes per festivals i macroconcerts que permeten als joves moure’s en els ambients que els són més afins musicalment i culturalment.
És la tornada a la tribu, al petit pub que ha fet ressorgir la mítica zona de Vins del Centre Històric a la capital i que ha donat una gran empenta a les festes populars als pobles, ja que la joventut s’implica cada vegada més en l’organització dels actes. Segons l’antropòleg Carles Feixa, expert en moviments juvenils, aquesta tendència no és exclusiva de Lleida, sinó “un fenomen global”.
L’anomenada Zona de Vins de Lleida viu una segona joventut després d’uns anys de declivi
Cada època ha tingut les seues modes, “però la crisi econòmica i la nova manera de relacionar-se dels joves a través de les xarxes socials ha accelerat els canvis”. Així, d’una banda, la falta de recursos econòmics dels joves –i de les seues famílies– va generalitzar l’anomenat botellón. “A Catalunya no s’ha estès tant com al sud d’Espanya, però encara que es faci a petita escala, el cert és que els nois queden en grup abans de sortir de bars per beure, ja sigui al carrer o en magatzems privats.” I no és només una qüestió econòmica. “Els prolegòmens han canviat.”
Les noves generacions tenen la mateixa necessitat de relacionar-se que les anteriors, però les xarxes socials els permeten fer-ho a distància. “Pot ser que surtin menys perquè ja parlen i es relacionen a través del mòbil o la tauleta.” Quan queden en persona no han de posar-se al dia, “i això també serveix per a les relacions de caràcter eròtic. Els contactes previs s’han fet per internet”.
Josep Manuel Castrillón, empresari del lleure nocturn, ho confirma. “Als anys vuitanta les discos eren el punt de reunió dels caps de setmana per a gent de Lleida i dels pobles pròxims”, assegura. “Ara no s’ha de sortir cada cap de setmana per conèixer gent o relacionar-se: els mòbils han canviat les regles del joc.” Els controls d’alcoholèmia han frenat la mobilitat de l’oci. “I això està bé que sigui així, perquè cal evitar qualsevol perill a la carretera, però ha estat una altra de les raons que han canviat els hàbits de la nit”.
Castrillón, conegut com a Mànix en aquest sector, forma part de la història de locals històrics com el Krakers, el Provisional o, més recentment, La Boîte. No només canvien els noms i els locals, sinó la manera de sortir. “Ara se surt molt tard. Fins a la una els pubs estan buits i a les tres s’ha de tancar: ens queda un marge mínim.”
I aquest fet va passar factura –literalment– a les discoteques, perquè “necessiten molt personal, gasten molta llum, paguen molts impostos i fins que no tanquen els pubs estan buides”. Lluís Pont, que treballa en un projecte amb Albert G. Fenosa per recuperar la història dels locals de la nit de Lleida, lamenta que es perdi aquest patrimoni. “No ho valorem fins que tanca un establiment i ens adonem del que va representar.”
Però, en canvi, renaixen zones de lleure que van viure anys de declivi, com els Vins. De la mateixa manera que els joves han tornat a prendre les festes populars. A Lleida, la Sirollada –per exemple– munta una festa major alternativa.
CARLES FEIXA. Catedràtic expert el joventut Per què hi havia tantes macrodiscoteques a Ponent? Va ser un fenomen que no es va saber aprofitar. Va costar veure que tenia una dimensió cultural. Si als 80 a Fraga i Mollerussa hi havia locals que marcaven la diferència no era per casualitat. La Florida i el Big Ben eren potents pols d’atracció d’avantguarda que creaven tendència. Tot va començar a la costa, però es va desplaçar cap a l’interior i va ser on més es va consolidar. Venia gent de tot Catalunya. I de més lluny. Punxaven DJ internacionals... S’aposta per un model turístic que no acaba de funcionar i es va deixar escapar el que ja es tenia. Els festivals i els concerts han substituït les discos? Fins a cert punt, sí. Ara els joves no necessiten quedar físicament per compartir música i socialitzar, per la qual cosa no conceben pagar una entrada per anar a una macrodiscoteca. En canvi, es gasten diners en concerts que els permeten relacionar-se amb altres persones que comparteixen els mateixos gustos. Els joves són diferents? No, però surten més tard, són més desinhibits... Però la nit segueix segueix tenint un halo màgic i el sexe, la droga i el rock’n’roll segueixen tenint protagonisme.
Llegeix també: De la revetlla al 'botellón'.La nit de tres generacions de lleidatans
