Clara Vinyals, cantant i compositora: «'Els afores' ens ha permès experimentar»

Clara Viñals i el seu projecte Renaldo & Clara acaben d’editar Els afores (Bankrobber), el seu segon àlbum d’estudi. Abans de pujar a l’escenari, en revela algunes claus.

Hem llegit les notes promocionals de Joan Miquel Oliver per al seu disc, que no oculten l’admiració cap a la seua obra. De quin món creatiu se sent més pròxima, del seu o del seu paisà El Petit de Cal Eril?

Som bastant diferents i crec que el fet de comparar-nos no té cap sentit. En el meu cas, compondre té a veure amb sentir-me còmoda explicant coses. Amb Els afores tinc la sensació d’haver aconseguit el que m’havia proposat.

Quin so ha buscat per a les noves composicions?

Volíem un disc fresc i temps per provar coses a l’estudi. A mesura que anava acabant cada cançó, ens ficàvem a l’estudi per gravar-les. El fet que Víctor Ayuso tingui el seu propi estudi ens dóna molta llibertat creativa. Buscàvem un disc coherent, però que a la vegada fos variat.

Analitzant la producció del disc, es nota que ha volgut fer un pas més enllà en el concepte instrumental habitual, fins ara bastant minimal i pausat. Quines diferències hi ha respecte de Fruits del teu bosc o enregistraments fins i tot anteriors?

Sempre intentem buscar un equilibri entre les coses senzilles i els detalls. Fruits del teu bosc era un disc enregistrat en directe i tocant tots plegats per reflectir el que era el grup llavors. Els afores, en canvi, ens ha permès experimentar més i enregistrar el que ens venia de gust a cada moment. Per descomptat, també hi ha diferències en les cançons i, esclar, aquestes et porten per camins diferents.

Aquesta nova frescor de la qual parla, ha arribat a través d’un concepte pop-rock més a la usança?

Els afores és un disc de pop. És un terme molt ampli, però és amb el qual em sento més identificada. Allò de la frescor tampoc no és que sigui únicament una cosa de la producció. També té a veure amb les melodies, les harmonies, la durada de les cançons, el llenguatge utilitzat en les lletres...

Compta amb uns músics excel· lents, com Hugo Alarcón, Lluís Bestard i Víctor Ayuso (aquest últim, a més, productor del disc). Quin paper atorga a cada un per al bon funcionament de la banda?

Hugo i Víctor treballen amb mi des de fa anys i ens entenem de meravella. Encara que Lluís s’ha incorporat fa poc, fa la sensació que hagi estat treballant al nostre costat des de molt abans. Tots plegats tenim clar el nostre objectiu i no ha fet falta parlar-ho mai. Jo componc les cançons i de seguida els hi ensenyo per tal de començar a treballar- les plegats. Per al disc en si, Víctor ha enregistrat moltes coses, a banda de produir-lo i mesclar-lo, és a dir, el seu paper és fonamental, de la mateixa manera que Hugo, que pot aportar- hi diversos instruments. No ho sé, tots compartim la mateixa filosofia i tenim virtuts i defectes que intentem compensar!

Encara que sembli una paradoxa, resulta que actuen bastant més lluny de Lleida que aquí a casa

És normal. Encara que només sigui per la diferència de població, ja té lògica que toquem més a l’àrea de Barcelona... A més, no queda pas tan lluny. El que sí que em fa l’efecte de vegades és que a Lleida no es para gaire atenció a què apareix; d’entrada, hi ha poca curiositat i massa immobilisme.