Evian Christ porta al límit de la resistència física al públic del Sonar

Evian Christ ha ofert aquesta tarda una sessió al Sonar no apta per a persones que pateixen del cor i ha aconseguit portat al límit la resistència física del seu públic, amb una combinació explosiva de llums estroboscòpics, beats salvatges, decibels per parar un tren (i dos), fum i confeti.

Joshua Leary, el nom del jove que s’amaga després d’Evian Christ, comentava a Twitter aquest matí: "Fa 25 hores que no dormo i tinc 25 llums estroboscòpics. Esbrineu què passarà aquesta tarda al Sonar".

El que ha passat és que l’artista de Liverpool ha dominat la pista durant més d’una hora, durant la qual ha sotmès al públic a una infinitat de sons, que han anat del trance dels 90 al grime avançat, marcat tot ells pel seu segell inconfusible.

Una mica més atordits han acabat els fans situats a primera fila, a un metre d’uns potents altaveus. Els fidels sabien el que s’acostava i estaven preparats: taps per esmorteir les revolucions, ulleres de sol (imitant l’artista) per no enlluernar-se, i beguda en mà per hidratar-se després de semblant sessió d’electrònica. Els més novells anaven caient, situant-se al fons de la pista o buscant un altre escenari més plàcid.

Després de la seua actuació de 2015, Evian Christ ha tornat a triar el Sonar en un any en què aspira a consagrar-se amb el seu imminent àlbum debut, que arriba després del seu EP "Kings And Them" i el seu mixtape experimental "Duga-3", ambdós publicats el 2012; el seu segon EP "Waterfall", que li va servir el 2014 per consolidar-se; les seues mescles per a Ben Frost, Young Thug o Kamixlo, entre d’altres; i com, no la crida de Kanye West perquè s’unís al seu equip de productors del magistral "Yeezus".

Després del frenesí de Christ, el recital que han ofert Fat Freddy’s Drop en el SonarVillage ha estat perfecte per replicar-se a l’electroshock del britànic.

La barreja de reggae, funk, dub, soul, blues i ska ha aconseguit crear un ambient sincer de benestar entre el públic. Guitarres, teclats, veus i un arsenal d’instruments de vent han animat un públic que, amb les mans alçades, ha celebrat cada arrencada virtuosa dels set músics.

La banda neozelandesa ha ofert el seu últim disc, "Bays", el seu treball més electrònic fins la data, que s’ha convertit en l’excusa per tornar al Sonar, festival que ja van visitar el 2006 i al qual han portat de nou una tona d’harmonia i màgia, ideal per a la programació vespertina del festival.