L’interès per les falles omple el Pirineu

La Pobla de Segur i Durro van iniciar ahir la segona temporada de falles des que aquesta tradició profundament arrelada al Pirineu va ser declarada Patrimoni Immaterial. A la Pobla van baixar al voltant de 160 fallaires des de la muntanya de Santa Magdalena, xifra lleument superior als 150 de l’any passat.

A Durro van ser uns 180 (rècord similar al de l’any passat i superior en desenes als anteriors), que van descendir des del faro de l’ermita de Sant Quirc. “Hem de limitar el nombre de fallaires per evitar aglomeracions perilloses”, explica Joan Peralada, alcalde de la Vall de Boí.

Alós d’Isil, València d’Àneu o la Pobleta de Bellveí, nous candidats a Patrimoni Immaterial

És indiscutible que el reconeixement de la Unesco ha incrementat l’interès per la festa, el nombre de visitants i l’impacte econòmic generat al territori. Malgrat tot, els seus responsables estan convençuts que no moriran d’èxit, entre altres aspectes, perquè els que baixen o corren falles són veïns del municipi, malgrat que els visitants puguin arribar multiplicar per cent la població. L’any passat, el poble pallarès d’Isil, on habitualment viuen una quarantena de persones, va rebre 4.000 turistes desitjosos de veure una de les baixades més dificultoses, espectaculars i l’única que no s’ha interromput al llarg de la història.

Les seues falles són entre les més robustes, amb un pes que pot anar dels 20 als 45 quilos. Per això, el nombre de fallaires es limita a la seixantena i sempre amb un “expert” guiant els “principiants”, com passa a la majoria de pobles. En aquest sentit, encara que la declaració internacional ha aglutinat aquestes manifestacions de foc sota un mateix ventall, el cert és que totes mantenen la seua particular idiosincràsia: si la d’Isil és entre les més “dures”, la de Vilaller és de les més familiars i Taüll té unes de les falles més elaborades. Únicament a la Vall de Boí, on es concentren deu dels quinze municipis lleidatans distingits per la Unesco, conviuen quatre tipus de falles diferents: rentiners (d’una sola peça), de pal, de creu (típiques de Barruera) o la piràmide invertida de Vilaller.

El costum més estès és preparar les falles uns dies o unes setmanes abans perquè arribat el moment estiguin seques i es puguin encendre perfectament. Guiats per un expert, els fallaires comencen a descendir des de faro muntanya avall, fins a arribar a la plaça, on les falles mig consumides serveixen per crear una gran foguera mentre els participants ballen danses tradicionals. En canvi, els haros o taros de la Val d’Aran són una sola peça que es crema a la plaça, en lloc de baixar des de la muntanya.