Ada Vilaró i Josep Perelló: «És molt urgent despertar la consciència d'estimar»

L’artista multidisciplinària Ada Vilaró i el científic Josep Perelló han unit capacitats per presentar un original espectacle inaugural a FiraTàrrega, urGENTestimar, que durarà 40 hores. Es tracta d’un projecte basat en la participació comunitària i la implicació de la ciutadania, les associacions i els espectadors. El tema de fons de l’obra és una investigació sobre l’amor, la convivència, el respecte i l’acceptació de l’altre, que es plasma a través d’un treball en el qual les noves tecnologies són imprescindibles.

Com va nàixer la unió Ada Vilaró – Josep Perelló i l’espectacle 'urGENTestimar'?

JP: Naix de FiraTàrrega. Se’ns va posar el repte de treballar junts, però per unir esforços per buscar una proposta potent per a l’acció inaugural. A partir d’aquí vam veure que als dos ens interessava el tema de posar-se en relació amb qualsevol altra persona que no coneixes. El títol ve d’aquí, de la urgència de trobar-se i de relacionar-se amb l’altre.

AV: La meua primera reacció va ser vertiginosa, entre alegria, sorpresa i desconcert. Una barreja d’emocions. No me l’esperava, però va ser una molt bona notícia. Jo mai havia pensat a fer una inauguració a FiraTàrrega. Va ser un reconeixement per tot el treball fet aquest temps. I a partir d’aquí, com diu el Josep, ja vam començar a treballar, partint de la idea dels meus treballs en els quals són els altres els que fan la peça en realitat. La idea és donar l’espai d’escolta a l’altre. Més que una peça de participació, urGENTestimar és una peça d’implicació.

En la part científica, el Josep treballa amb el concepte de “ciència ciutadana”, en què consisteix?

JP: La ciència ciutadana és un moviment emergent molt transversal. Reivindica la participació de la ciutadania no experta en el procés d’investigació. Hi ha coses que l’investigador sol no pot fer mai. Partint d’aquest principi de participació, la manera d’entendre una investigació científica canvia molt, perquè no estàs sol. A OpenSystems, el grup de ciència que lidero de la Universitat de Barcelona, ens interessa molt el comportament humà: si tenim por, si ens sentim indefensos, si som egoistes o si ens preocupem pels altres. Totes aquestes coses es mesuraran – i s’estan mesurant – a urGENTestimar. Es van començar a comptabilitzar amb una sèrie de tallers als centres educatius i escoles de Tàrrega i del territori, on preguntàvem als alumnes què els preocupa i què preguntarien a la gent del seu voltant. D’aquí van sortir inquietuds molt fortes, molt intenses i molt íntimes. Aquestes preguntes són les que surten en xat de Telegram i demanen un compromís per part de tots els participants. Però no s’acaba aquí, durant l’acció inaugural hi haurà una continuació d’aquest xat, en el qual també es plantejaran diferents dilemes amb les persones que siguin a la plaça.

Pel que fa a la part escènica, Ada, no és la seua primera acció d’aquest estil. Ja va crear Públic present 24 hores (2013) o UrGente a Mar (2016). Quines característiques tindrà aquest nou espectacle?

AV: La primera novetat és el científic Josep Perelló. Hem ajuntat dos universos, i això ha suposat l’obertura de moltes portes, com el fet de treballar amb tota mena d’elements tecnològics. Una altra característica d’aquesta peça inaugural és tot el treball previ. Fa gairebé quatre mesos que treballem amb urGENTestimar, amb la gent del territori i de la comunitat. Al final de les quaranta hores hi haurà una culminació d’aquesta peça d’art d’acció, on m’acompanyaran grans noms de la música d’aquest país com Lídia Pujol o Xavi Lloses, o l’actor Joan Estrader. Aquests últims minuts són d’un gran valor, i crec que això també és un element diferencial.

Com reflecteix urGENTestimar l’activisme, la transformació, l’amor i el compromís?

JP: El batec del cor és l’element que marca el ritme de tot el que va passant, és fer públic el que és més íntim. D’una manera metafòrica, però també real, aquest cor funciona perquè hi ha gent a la plaça, persones que ocupen aquest espai públic. Això té molta relació amb el terme de “ciència ciutadana”, perquè és gràcies a l’altre que aquest cor funciona, que la ciència funciona. Tota la peça és un compromís, és un acte de responsabilitat amb l’altre, una espècie d’acord social. És urgent relacionar-nos, conèixer l’altre, i és urgent fer-ho en l’espai públic. En aquest sentit crec que hi ha gent que té ganes de fer un pas endavant.

AV: Hi ha la necessitat de tornar a escoltar el cor de cada persona en la col·lectivitat, i fer-ho en l’espai públic. El batec del cor no té fronteres, és per a tothom igual, aquest és el missatge d’urGENTestimar. Creiem que actualment és urgent despertar aquesta consciència col·lectiva i individual d’estimar. La durada de l’espectacle és molt important a l’hora de transmetre tots aquests conceptes, les quaranta hores no són perquè sí. Volem que aquest compromís tingui temps de fer-se real. Partim de la idea que és una proposta d’art d’acció i això vol dir que és real, necessita el seu propi ritme.

Què passarà després de FiraTàrrega amb tot el material digital recollit?

JP: Portarà temps, però el que sí que podem anticipar és que una part d’aquest treball ja sortirà a la Fira, els dies 7 i 8 de setembre, no diré com, però sortirà. Respecte a les dades de Telegram, estarem encantats de presentar-les a Tàrrega, on pertanyen. Podria ser una molt bona manera d’entendre la ciència ciutadana. Es tracta de demostrar que estem en un moment on el capital està en les persones.

AV: El que veurem a FiraTàrrega és una peça única. Però hi ha diferents maneres de mostrar la mateixa essència i la mateixa idea, potser en altres llocs, potser amb altres formats o amb altres durades. Després de FiraTàrrega, el primer lloc on es podrà veure aquest UrGENTestimar, amb altres dimensions i altres formes, serà el Festival Escena Poble Nou.

Per què és 'urGENTestimar'?

JP: Perquè estem molt lluny els uns dels altres, crec que hem de trencar les barreres que sense voler ens hem anat fabricant i reclamar la sensació d’incomoditat.

AV: Hi ha una frase que m’agrada molt, i és que “l’original és tornar a l’origen”. urGENTestimar és un sí a la vida, és donar a la vida el valor que té, i que sovint oblidem. Però les persones som fràgils, som dependents perquè ens necessitem les unes a les altres. Quan es fa cada vegada més evident aquest sentiment individualista que potencia el capitalisme, aquesta urgència d’estimar és primordial.