«No sabem si la piscina del teatre està plena o buida»

La jove companyia lleidatana Íntims Produccions torna a FiraTàrrega amb la motxilla farcida d’aprenentatges i experiències. Aquest 2017 portaran a escena, el 7 i 8 de setembre, al poliesportiu de Tàrrega, un text de Mark Ravenhill, Pool (no water).

Elena Martín, Marc Salicrú i Anna Serrano firmen la dramatúrgia i direcció d’aquesta peça visceral i impactant que parla sobre la fragilitat de l’amistat, de l’enveja, l’èxit i també el significat de l’art en la vida dels creadors.

Per què aquest text del dramaturg britànic?

Sempre busquem lectures que ens remoguin i, si decidim portar-les a escena, és perquè parla de nosaltres. Quan llegíem el text de Ravenhill vam sentir que ens interpel·lava i ens feia sentir coses, que parlava de situacions que ens fan por, que ens preocupen.

Wasted

va ser un èxit a FiraTàrrega 2015. Com va influir en els seus projectes següents?

Volem que cada muntatge sigui una mica més ambiciós que l’anterior, sobretot en el sentit artístic. Cada projecte ens planteja nous reptes i ganes de descobrir coses noves.

Com és treballar una dramatúrgia i direcció a sis mans?

Ens vam conèixer fent teatre i estem acostumats a treballar d’una forma molt oberta i horitzontal. No busquem combinar-nos per a una direcció perfecta a tres bandes, sinó que som tres persones pensant alhora i aportant les nostres opinions al procés de creació.

L’obra que presenten a FiraTàrrega 2017 parla de sentiments molt primitius, de les relacions entre les persones i de les pors. Hem de lluitar contra aquesta mena de sentiments o podem aprendre a conviure-hi?

L’única manera de sobreviure és aprendre a conviure amb això. La reflexió és que totes aquestes frustracions es converteixen en pors si no aconsegueixes digerir-les. El que resulta interessant és entendre que les coses passen per alguna raó, que sempre estarem mig frustrats i mig realitzats, però cal aprendre a conviure amb això. L’alternativa és malviure.

Íntims Produccions s’allunya del tradicional teatre de carrer i familiar que es fa a Lleida.

Molts de nosaltres tenim la sort de combinar els nostres projectes a Íntims amb col·laboracions amb altres companyies lleidatanes de teatre familiar o festiu. El que sabem de teatre ho hem après tant amb els Íntims com amb les altres companyies de Lleida fent teatre de carrer o familiar. Al final, veus que algunes coses semblen estar molt allunyades, però, en realitat, estan molt a prop.

Quantes vegades s’han tirat a una piscina sense saber si hi trobarien aigua?

Ens hem tirat a la piscina de les arts escèniques i encara no sabem si està plena o buida. Creiem que està plena, però ni tan sols sabem si està plena d’aigua. Compartim la dedicació plena al teatre, és el que ens agrada. No sabem què ens espera en el futur, però hem decidit fer el salt i gaudir-ne. L’obra parla d’això, en cas de saber si ens hem llançat bé, si caurem de costat, si caurem a l’aigua, de no saber què passarà.