Viatge ‘alimentari’ del Museu de Lleida del neolític a l’estraperlo

El Museu de Lleida va obrir ahir al públic una singular exposició temporal, Fams i abundàncies, que a partir d’unes seixanta peces d’una desena de museus de tot Catalunya reflexiona sobre la gana i l’alimentació des de la prehistòria, al neolític, fins al fenomen de l’estraperlo durant la postguerra civil espanyola. Organitzada per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya (vegeu el desglossament), l’exposició ofereix al visitant un recorregut cronològic des de l’inici de la domesticació animal i l’emmagatzematge d’aliments, fa uns 7.000 anys, fins al segle XX a través de plafons explicatius i peces destacades de cada època cedides per a l’ocasió pels diferents museus. El mateix Museu de Lleida exhibeix objectes com una olla decorada de l’Edat del Bronze procedent del jaciment de Bolòs, a Almenar; unes petites gerres de fang d’època ibèrica del jaciment de Gebut, a Soses; i una petita olla visigòtica de principis del segle VIII de Bobalar, a Seròs.

Així mateix, el Museu Comarcal de Cervera també ha cedit una gerra de suro i una caixa d’emmagatzematge del segle XIX, així com una singular torradora de principis del XX, procedent de la Casa Duran i Sanpere. Guerres, desastres naturals, pestes o diferències socials tenen el seu reflex també en peces i objectes d’ús quotidià a les cuines i taules al llarg de la història.

Com a curiositat, cada plafó va acompanyat d’un ganòmetre, una marca que, segons l’altura que assoleix, mesura la gana que es patia en aquella determinada època històrica.

Col·laboració dels museus d’història catalansL’exposició itinerant Fams i abundàncies és la primera producció conjunta de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, en la qual figuren el Museu de Lleida i el Comarcal de Cervera al costat de pinacoteques de Terrassa, l’Hospitalet, Cambrils, Girona, Tortosa i el mateix Museu d’Història de Catalunya, entre altres. Aquesta mostra ja va poder veure’s a Cervera la primavera passada.