PUBLICACIONS NOVETATS
Dos nous llibres d'Eladi Romero, un autor de rècord
L’escriptor lleidatà publica dos relats ‘negres’ i una història d’investigació || Compta amb més de 40 títols en dos dècades
El lleidatà Eladi Romero, amb els seus dos últims títols publicats.
La novel·la negra i la història són dos de les grans passions del lleidatà Eladi Romero (Pont de Suert, 1956), però no tan sols com a lector sinó sobretot com a escriptor. El resultat són més de 40 títols publicats en poc més de vint anys, tot un rècord de productivitat. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, Romero ha impartit classes des de fa anys a l’institut de Binèfar fins a la seua jubilació l’any passat. De fet, aquest increment de temps lliure ha contribuït segurament que ara publiqui llibres de dos en dos. Així, l’agost passat van sortir al mercat dos novel·les negres curtes en un sol volum i aquest mes acaba de publicar un llibre d’investigació històrica.
En el primer cas, la gestació del llibre de relats va ser singular. L’editorial d’Almeria Círculo Rojo els va seleccionar entre molts altres enviats des de diferents punts del país i, a través de micromecenatge, va agrupar les dos històries en un volum. La primera, Madrid, 1951. El crimen de la calle Écija, és un relat basat en un fet real, el crim sanguinari d’una dona al Madrid dels anys cinquanta a càrrec d’un discapacitat psíquic, El Monchito, que va acabar executat al garrot vil, curiosament pel mateix botxí que anys més tard acabaria amb la vida de Salvador Puig Antich.
Un dels relats d’intriga està basat en un fet real que va passar el 1978 a Puigverd de Lleida
El segon relat del llibre, titulat La larga noche de WKTS, també està inspirat en fets reals. Romero va explicar que “el 1972 a Terrassa un senyor gran i un de jove van morir atropellats per un tren; eren molt aficionats al fenomen ovni i van deixar una nota assegurant que marxaven de viatge cap a l’infinit. Curiosament, sis anys després, dos joves lleidatans van morir també de la mateixa forma a la via a prop de Puigverd de Lleida”. Amb aquests vímets, l’escriptor ha construït un relat d’intriga amb un rerefons surrealista.
D’altra banda, Romero mostra de nou el seu vessant d’investigador històric amb el volum La Mano Negra. Crisis rural en Andalucía a finales del siglo XIX. Publicat per l’editorial cordovesa Almuzara, el llibre repassa la singular història d’una suposada organització anarquista que va actuar a Andalusia entre els anys 1882 i 1884. “Mai no ha quedat clar si de veritat va existir aquesta organització com a tal o si es va tractar d’un invent creat per la policia local en un muntatge ideat des dels despatxos ministerials de Madrid per, en definitiva, perseguir, castigar i fins i tot condemnar a mort jornalers massa reivindicatius”, va comentar l’autor del llibre.
“El que sí que és segur és que el nom de La Mano Negra va arribar a crear un autèntic pànic per tot Espanya, adjudicant-se-li qualsevol acció de protesta o delictiva, la qual cosa va provocar una gran repressió policial”, va afegir Eladi Romero.
