Sarandon defensa les històries “com guardians de somnis”

L’actriu nord-americana Susan Sarandon va assegurar ahir que davant d’un món que sembla que s’estigui enfonsant, “les històries són importants” perquè expliquen com són els éssers humans, i va fer una crida al sector del cine a mantenir-se fort en aquest objectiu. En una trobada amb el públic al Sitges-Festival Internacional de Cine Fantàstic de Catalunya, amb forta presència d’actrius, va definir els representants del sector com “els guardians dels somnis” i els va demanar que es mantinguin forts per fer pel·lícules. Susan Sarandon, que va rebre el Gran Premi Honorífic del festival, va defensar el treball de l’actuació i va dir que és del tipus d’ocupació que “es fa perquè es vol fer i fa mal quan no es fa”. Així mateix, va lamentar que en ocasions l’aspecte econòmic està en tensió amb el vocacional. L’actriu va assegurar que Hollywood “va amb pilot automàtic” en la política de gènere en les produccions i no veu intenció de canviar, però que ara les diferents plataformes existents permeten visualitzar històries que en altres àmbits no es veurien. Segons ella, el Hollywood actual està compost per matemàtics que només busquen la rendibilitat de les seues inversions i tenen “poc a veure amb l’art”, però va demanar que es mantingui la fe en els creadors. També va assenyalar que li agrada actuar al teatre, però cada vegada menys a Broadway, ja que prefereix obres més petites. A més, va afirmar que quan rep un guió el primer que intenta per encarnar el paper és buscar punts de contacte amb el personatge, i posteriorment busca que sigui un text “eficient en totes les parts”, evitant que sigui redundant i ajudi la trama. D’altra banda, el director Jaume Balagueró va estrenar al festival de Sitges una nova pel·lícula. Muse, que es va projectar fora de concurs, narra la història d’un professor de Dublín que veu com la seua parella se suïcida i que, al cap d’un any, comença a tenir malsons relacionats amb un enigmàtic culte que té la poesia i la creença en les muses com a fil conductor. El director va voler reconèixer el treball de dos de les actrius protagonistes quan va dir: “Jo tinc dos muses i les tinc al meu costat”, amb referència a Franka Potente i Manuela Vellés. I va afegir: “Les muses existeixen, són al voltant d’un, un crea inspirant-se en el que veu, sent, olora, tot plegat són muses; i la pel·lícula és una metàfora sobre el procés de creació, que de vegades pot ser aterridor.” La pel·lícula es basa en La dama número 13, de José Carlos Somoza, encara que Balagueró va explicar que ha reduït el nombre de muses perquè no quedessin desdibuixades.