«A Lleida sóc molt ben rebut»

El cantant Guillem Roma (Manlleu, 1984) presentarà demà al Cafè del Teatre de l’Escorxador de Lleida el seu tercer disc, Connexions, ple de matisos musicals, poesia i frescor. Serà la quarta vegada que el músic actuï a la ciutat. Des dels seus inicis, ha ofert més de 250 concerts i ha participat en festivals com Clwnia, Aphònica, Mercat de Música Viva de Vic o Barnasants.

Què trobarà el públic a ‘Connexions’, aquest nou àlbum de Guillem Roma?

És el tercer disc que edito i en aquesta ocasió volia aprofundir en el concepte de les connexions (que dóna títol al disc) perquè crec que la música té el poder de connectar-nos amb nosaltres mateixos i amb el món. Em va semblar molt interessant a nivell creatiu. L’àlbum mostra des de les influències de la música llatinoamericana, mexicana, boleros, fins als sons mediterranis.

I les lletres del disc, de què parlen?

Temes quotidians com les contradiccions de la vida moderna, la bellesa de les coses senzilles, amb una mirada crítica però sempre optimista.

A més, en aquest àlbum incorpora també altres novetats, com les col·laboracions amb altres artistes.

Sí, és cert. Per primera vegada treballo amb col·laboradors, com Didak Fernández (Macaco) a la bateria o Miquel Sospedra (Mazoni) al baix i en el disc han participat músics com Judit Neddermann, Joan Colomo o Joan Garriga, entre d’altres. Tenia moltes ganes de plasmar al disc un dels regals que m’ha fet la música, que és conèixer persones i disfrutar cantant al costat d’altres veus.

No deixen de ser també, aquestes col·laboracions, un tipus de connexió, com el concepte que dóna títol al seu disc.

Exacte. En aquest cas les connexions han sortit de forma natural, per amistat, admiració o proximitat creativa i és un luxe cantar amb ells.

No serà la primera vegada que actua a Lleida. Se sent ben acollit pel públic d’aquí?

És veritat, serà la quarta. Tres dels meus concerts incloent-hi el de divendres [per demà] hauran estat al Cafè del Teatre i l’altre en un bar de la ciutat, a la zona de Bonaire. M’hi sento ben acollit i m’adono que quan actuo en altres ciutats de vegades em trobo gent que m’ha vist a Lleida. A més, existeix el component personal, que ho fa més especial. I és que aquí a Lleida jo hi tinc família. De fet en l’últim concert va pujar a l’escenari amb mi el meu oncle Pep a tocar el clarinet, va ser molt divertit i entranyable. Tinc un grat record d’aquella nit, ho vam passar molt bé.

Considera, doncs, que amb els anys també se’l coneix més a Ponent?

Sí. Tinc la sensació que als voltants de Lleida també se m’està coneixent més.