Crítica a l’espècie humana, surrealisme i humor negre a ‘Matar a Dios’, a Sitges

Una família es prepara per celebrar el Cap d’Any en una casa que es troba aïllada enmig d’un bosc, quan de sobte irromp a la llar un misteriós rodamón: és nan i, segons diu, és Déu, i amenaça d’exterminar l’espècie humana a la matinada. Planteja un estrany joc a quatre familiars: només se salvaran dos persones, i els dos únics supervivents els hauran d’escollir ells. Aquest és l’argument de Matar a Dios, que es va presentar ahir a la secció oficial del festival de Sitges, codirigit per Caye Casas i Albert Pintó.

Casas va assenyalar que la pel·lícula és “una forta crítica a l’espècie humana”, però revestida de molt humor negre i tocs de surrealisme i amb “quatre desgraciats”. Aquests “quatre desgraciats”, com els va anomenar el codirector, són família entre si i cadascun arriba al sopar amb els seus problemes personals i molt particulars.

En aquesta mateixa línia, Pintó va recalcar que els quatre personatges estan “molt caricaturitzats”, ja que els interessava plantejar per què el suposat Déu els escull davant de la possible fi de la humanitat.

Els protagonistes d’aquesta pel·lícula són Emilio Gavira, Eduardo Antuña, Itziar Castro, Boris Ruiz i David Pareja.