La Fiscalia, contra Vila i Puig

El Ministeri Fiscal considera que hi ha indicis per acusar els consellers de la Generalitat Santi Vila (dimitit ahir, més informació a la pàgina 4) i Lluís Puig de desobediència i també, en el cas del primer, de prevaricació, per no haver entregat les 44 obres d’art comprades a les monges de Sixena i dipositades des de fa dècades al Museu de Lleida. Així, en un informe del 10 d’octubre i notificat ahir al demandant, l’ajuntament de Vilanova de Sixena, la Fiscalia entén que ha de declarar-se competent la Sala Segona del Tribunal Suprem i seguir-se la causa contra els dos denunciats.

L’Alt Tribunal va demanar el mes passat al Ministeri Fiscal un informe abans d’admetre a tràmit la denúncia presentada per l’advocat del municipi oscenc, Jorge Español. L’informe, de setze pàgines, constata que hi ha indicis per acusar de desobediència l’exconseller de Cultura i el seu actual titular per “haver-se negat obertament al compliment de les resolucions judicials que els obligaven a entregar a Sixena les 44 obres del Museu de Lleida”.

La Fiscalia també considera que es pot acusar de prevaricació el fins ahir conseller d’Empresa, Santi Vila, després de la seua resolució del passat 18 d’abril –llavors encara era titular de Cultura–, en la qual al·legava que no es podia disgregar la col·lecció d’art del Museu de Lleida, “la qual cosa no podia fer-se sense l’autorització del conseller de Cultura, que era precisament ell i que havia estat requerit per executar el contrari de què disposava”.

L’informe no aprecia delicte d’apropiació indegudaL’informe del Ministeri Fiscal aprecia, d’una banda, els delictes de desobediència per als dos consellers i de prevaricació també per a Vila, però, de l’altra, considera que no procedeix la denúncia per apropiació indeguda contra aquest últim també sol·licitada per l’advocat de Vilanova de Sixena. Segons la Fiscalia, no existeix aquest delicte perquè “la sentència civil va declarar la nul·litat de les compravendes dels béns [...], però no s’adverteix que des d’una possessió legítima s’hagi arribat a una propietat antijurídica per haver incorporat aquests béns”.