Religió, patrimoni i turisme

Lleida compta actualment amb més de dos-cents religiosos, entre homes i dones, alguns dels quals viuen en monestirs o convents d’un notable valor patrimonial, la qual cosa els converteix al seu torn en important reclam turístic, així com en dinamitzadors implicats al territori, com el monestir de les Avellanes

Un dels casos més emblemàtics és el monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, amb la congregació de vida activa dels germans maristes, que no té caràcter monacal. El fantàstic monestir, totalment adaptat al segle XXI, compta amb un hostal per a turistes de tota índole, a més d’una Casa d’Espiritualitat per a aquells que busquen la reflexió, el descans, la meditació o l’estudi. El conjunt està dirigit per un laic i moltes vegades és el mateix superior canònic, Pere Borràs, el que s’encarrega de les amenes visites als turistes.

També Vallbona de les Monges compta amb un hostal del qual es responsabilitzen les mateixes monges. Malgrat que l’activitat de cara a l’exterior no és viva com la de les Avellanes, també hi acullen actes, com el Cant de les Vespres, així com concerts emmarcats en algun cicle musical organitzat per entitats o institucions.

Les comunitats religioses de Lleida compten amb més de 200 homes i dones en diverses congregacions

L’espectacular monestir és tot un reclam turístic que rep cada any prop de 20.000 visitants. En concret, l’any 2016 van ser al voltant de 21.700. Per la seua banda, Sant Ramon, que rep cada any aproximadament 10.000 visites, es prepara per celebrar el 2018 els vuit segles de trajectòria des que va ser constituïda per sant Pere Nolasc.

Segons va assenyalar el prior d’aquesta comunitat, Francisco Marín, intenten mantenir una relació permanent amb la població i la comarca. De fet, són els mateixos mercedaris els que s’encarreguen d’atendre els pelegrins.

L’element vertebrador de la vida monàstica és el claustre en el qual es poden apreciar els diferents estils arquitectònics, que és el punt de trobada en el qual conflueixen totes les estades.

Entre altres dels tresors que amaga es pot destacar la tomba de Violant d’Hongria, segona esposa de Jaume I. Des d’aquest estiu pot visitar-se la museïtzació de la farmàcia, informa Segre Tàrrega.

Durant el dia, les vuit monges resen i treballen a l’hort o bé al taller d’enquadernació que van heretar d’una vella impremta.

A més a més, conviuen amb una vintena de germans ancians, per als quals el monestir és una mena de residència per a la tercera edat. La riquesa patrimonial de l’edifici és notable, amb el claustre romànic, del segle XII, que és

la part més antiga o la Sala Capitular, del XIII, amb elements de transició al gòtic.