El Morera reviu el bombardeig de Lleida de fa vuitanta anys

Han passat vuitanta anys, però el 2 de novembre del 1937 és una data marcada a foc en la memòria col·lectiva de Lleida. Aquell dia, un bombardeig de l’aviació feixista italiana va provocar més de 250 morts, entre els quals mig centenar d’alumnes del Liceu Escolar, així com dones i nens que feien cua al mercat de Sant Lluís. El fotoperiodista Agustí Centelles va documentar aquest dramàtic episodi en un reportatge que va fer la volta al món.

Centelles es dirigia a Barcelona des del front d’Aragó quan va tenir notícia del salvatge bombardeig. I el dia 3 de novembre va fer mitja volta –es trobava a Juneda– i es va dirigir a Lleida. Va fer una primera parada al cementiri, on s’amuntegaven desenes de víctimes. Centenelles va disparar tot un rodet de 35 fotografies. Posteriorment, es va dirigir a la ciutat i va plasmar en un altre rodet de 31 la desolació que es va trobar als carrers, així com els treballs de desenrunament.

Algunes de les fotografies es van convertir aviat en icòniques, en especial la mater dolorosa, la imatge de Maria Riu Esqué plorant davant del cadàver del seu marit, Gabriel Pernau Sans, que va morir al caure una de les bombes a la Farmàcia Pons del carrer Major, on treballava. Tanmateix, mai s’havia pogut veure el reportatge complet. Des d’avui i fins al 21 de gener, el Museu Morera acollirà aquesta estremidora seqüència d’imatges, que actualment es conserven al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca, que acull el llegat del fotoperiodista.

Una investigació de SEGRE, clau El context històric de l’exposició, comissariada per Oriol Bosch, es farà a través del documental El braç de les fúries, de Jordi Guardiola i José Carlos Miranda. Un treball d’investigació del grup SEGRE que va permetre descobrir que el bombardeig no va ser obra de la Legió Còndor, com havien sostingut els historiadors fins llavors, sinó de l’Aviazione Legionaria Italiana. El documental, estrenat el 2007, es projectarà a la sala d’audiovisuals del Morera. També podran veure’s vídeos de l’època, com Catalunya màrtir i Alas negras.