L’hivern fascinant de la vellesa

Joan Margarit (Sanaüja, 1938) ha bolcat l’“hivern sorprenent” que viu en el període que defineix com a “senectut” en un nou poemari “sense eufemismes” en el qual destil·la l’alegria i l’equilibri a què ha arribat a aquest moment vital. Així ho va explicar ahir en la presentació del poemari Un hivern fascinant (Proa), en què va subratllar que a les portes de complir els 80 anys viu una època “més enemiga que mai” dels eufemismes, i continua buscant veritat i bellesa. Segons el seu parer, la grandesa del poeta rau a trobar bellesa on sembla que no n’hi ha, si bé va criticar que bellesa sense veritat “no és res”.

Al llibre, que recull quaranta poemes, hi ha un homenatge a Juan Ramón Jiménez i als poetes que han lluitat fins al final. “Rimbaud i Gil de Biedma els respecto, però no baixen de la prestatgeria de la meua biblioteca en aquests moments.”

Per a Joan Margarit, “la poesia és veïna de la música”, que va més enllà de les paraules

“En la senectut, el futur ja no compta i el passat, cada vegada menys”, va dir a les portes de complir 80 anys

Per a Margarit, que va reivindicar el valor i significat de les paraules, la poesia és una “aventura vital” que reconeix en la música, i que es construeix des de la solitud i la tensió del llenguatge.

“La poesia és veïna de la música. Les coses que la poesia no arriba a dir les pot dir la música”, va observar el poeta viu més llegit en llengua catalana i Premio Nacional de Poesía el 2008 per Casa de misericòrdia.

“En la senectut, el futur ja no compta i el passat cada vegada menys, i la degustació del present es viu com mai ho havies fet abans”, va reflexionar. Margarit també va parlar de la joventut actual, que li sembla “tintinesca” pel fet de no haver viscut les dificultats que van afectar la generació anterior. “Jo vaig tenir una filla amb una deficiència que em va donar el que mai em va donar res en aquest món: la seguretat i l’amor.”

Als escenaris del poemari, es reconeix la ciutat de Barcelona, amb la qual Margarit té una relació d’“amor-odi” i Girona (Colera), “una ciutat aspra” i “menys coqueta” que una ciutat costanera.

“Mai he vist un procés d’independència sense morts”Joan Margarit va mostrar certes reserves amb el moviment sobiranista a Catalunya, al qual va recriminar un ús indiscriminat de vocables com ara democràcia i ciutadania, i va afegir: “No he vist mai independència sense morts.” El poeta va revelar que la primera vegada que va escoltar la paraula independència no va poder evitar sentir certa sensació de por i respecte per haver viscut referents violents, com Algèria i altres països. Igualment, Margarit va dir que “els vells no són els qui han de governar” el temps de les persones que viuen la seua joventut i maduresa, encara que les persones grans poden opinar i va demanar “més autocrítica i intel·ligència” als actors del procés independentista.