Professió: músic i infermer

L’apassionen les seues dos feines: la música i la infermeria. De fet, es va pagar els estudis de diplomat universitari d’Infermeria amb el que guanyava tocant en concerts davant del públic. El lleidatà Albert Fernández combina la seua tasca professional d’atenció sanitària –actualment, al CAP de Cappont– amb l’altra feina, la música, sigui amb concerts o enregistraments i sota el nom artístic d’Albert Musicsketches.

Aquest mateix any, després d’un quart de segle tocant la guitarra i altres instruments, ha estrenat el seu primer treball discogràfic, un CD titulat Deep wishes, amb deu temes en anglès en els quals canta literalment a la vida.

Una vida en la qual va començar a tocar la guitarra amb 13 anys, de forma autodidacta i amb classes en acadèmies. Una època en què un dels primers professors, Alfons Enjuanes, li va inocular el cuc pel jazz. Als 15 anys ja tocava en orquestres com la Moby Dick i seguia classes de música. De fet, en aquells primers anys, tenia el rock per bandera. La carrera musical li va permetre, més endavant, cursar els estudis de la seua altra passió, la infermeria, una feina que l’ha portat per diferents punts de les comarques de Lleida fins a tornar a la capital. “També vaig formar part d’un quartet de jazz, fins que fa uns quatre anys vaig descobrir la música electrònica i m’he convertit en un addicte d’aquest gènere”, confessa aquest singular artista lleidatà.

Amb 38 anys, s’ha estrenat amb un treball discogràfic que ha gravat entre el seu domicili particular i l’espai taller on treballa a la Casa dels Artistes de Lleida, al carrer Cavallers. L’ordinador s’ha convertit així en un nou instrument “amb el qual puc transmetre ritme i freqüències, i no només les harmonies que t’ensenyen en un conservatori”. Això sí, el disc o els live electronic sets no són música techno segons l’ús, sinó una combinació de base electrònica amb instruments tradicionals. “Crec que he trobat un punt mitjà, el meu espai personal, amb una música per escoltar, però també per ballar”, assegura el guitarrista. Fernández ja prepara un segon treball discogràfic, que podria veure la llum durant l’any que ve, encara que les seues dos professions amb prou feines li deixen temps lliure.

Del pop-rock, el jazz i l’electro a la rumba carrinclona de Lleida Com a músic de directe, la trajectòria d’Albert Fernández ha discorregut per gèneres tan diversos com el pop-rock, el jazz o la música electrònica. Combina la seua tasca en solitari amb col·laboracions puntuals amb altres grups o músics. Per exemple, diumenge passat, dins del cicle Vermut torero del Bar Gilda, on va protagonitzar un set al costat del pianista lleidatà Xavier Monge amb un repertori jazzístic adaptat al techno, o diumenge vinent, a La Boîte, on participarà en la jornada rumberocarrinclona La Barreja, amb homenatge inclòs a un històric de Lleida, Carles Juste Lo Beethoven.