La commemoració del 1707 a Lleida, marcada pel procés

L’11 de novembre del 1707 –ahir es van complir just 310 anys–, la ciutat de Lleida va sucumbir davant de les tropes borbòniques de Felip V en el transcurs de la Guerra de Successió, que culminaria l’11 de setembre del 1714 amb la presa de Barcelona. La caiguda de la capital del Segrià va significar la supressió de les institucions pròpies i la militarització del turó de la Seu Vella. La sala de la Canonja del simbòlic monument lleidatà va acollir ahir una commemoració d’aquesta efemèride marcada per l’actual situació política a Catalunya. L’acte, que se celebra en aquesta data històrica des de fa deu anys i que en fa tres es va desenvolupar en el marc del Tricentenari del 1714, va comptar amb la presència de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; la vicepresidenta de la Diputació, Rosa Pujol, que va excusar l’absència del president, Joan Reñé, per motius d’agenda, i el director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Josep Borrell, que es va convertir en el representant del Govern a Lleida a l’estar el delegat, Ramon Farré, cessat en virtut de la intervenció estatal de l’autonomia catalana. La commemoració, a la qual tot just va assistir una trentena de persones, va consistir en una conferència de l’historiador lleidatà Jaume Barrull, que va repassar els episodis de la Guerra de Successió, “un conflicte europeu que va acabar amb la traumàtica incorporació de Catalunya al Regne d’Espanya”. Al·ludint a les relacions internacionals en aquella època i amb una picada d’ull a l’actual situació política, Barrull va assenyalar que “Catalunya, sense un imperi darrere, era un país amb un paper subordinat”, per la qual cosa va reclamar “ara un exercici d’intel·ligència i d’autocrítica tant per part d’uns, d’altres, dels d’aquí i els de l’altre costat”. Rosa Pujol va lamentar que “en els últims cent anys, deu dels dotze presidents de la Generalitat han patit presó, exili o magnicidi, de Prat de la Riba a Puigdemont”. Josep Borrell va afirmar que “els pobles que són nació cauen i tornen a aixecar-se, com aquesta catedral, que és el símbol del renaixement d’aquest poble”. Finalment, Ros va expressar el seu “ferm desig que cap conseller ni els Jordis estiguin a la presó, que els que són a Brussel·les puguin tornar a casa i que les eleccions del 21-D siguin el final de la intervenció de l’autogovern de Catalunya, pel qual tants hem treballat”. Ros també va desitjar per al 2018 un nou pas endavant per a la candidatura del turó de la Seu Vella a Patrimoni de la Humanitat. L’acte commemoratiu va finalitzar amb una visita guiada per les empremtes que va deixar la derrota del 1707 a l’antiga catedral.