Reivindiquen l'ADN 'rambo' d'Indíbil

Un enorme llaç groc va presidir ahir la lliçó inaugural del curs 2017/18 de l’IEI. De fet, l’empresonament de mig govern de la Generalitat havia obligat a ajornar l’acte. “No acceptarem sota cap concepte que via decret s’aniquili allò que forma part de l’essència d’un país, com són les institucions, el Parlament i el Govern, i s’empresoni mig Govern”, va advertir el president de la Diputació, Joan Reñé. Però malgrat el complex moment polític, Francesc Canosa, “explicador de coses”, segons definició pròpia, es va encarregar d’injectar una bona dosi d’autoestima amb la conferència La terra es (des)ferma: d’Indíbil a Alexandra. L’escriptor i periodista de Balaguer va reivindicar l’ADN ilerget, que va iniciar “l’R+D en agricultura” i, alhora, va ser capaç d’enfrontar-se a les dos grans potències de l’època: Roma i Cartago. “Indíbil i Mandoni són nostres rambos.” Van perdre, però “són els herois morals”.

«Sixena és la metàfora del fracàs de la Pell de Brau d’Espriu, perquè era el comtat d’Urgell el que finançava el monestir» FRANCESC CANOSA / PERIODISTA I ESCRIPTOR «No podem acceptar sota cap concepte que s’aniquilin via decret les institucions que són l’essència del país» JOAN REÑÉ / PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA

I va passar el temps i de nou l’ADN d’Indíbil. “El comtat d’Urgell va trencar el contracte porqueria que l’unia als francs i es va autodeterminar.” La Lleida d’avui “és el comtat d’Urgell”, però amb una excepció: “ja no parlem de tu a tu a Barcelona. A l’edat mitjana, la balança s’equilibrava i l’home més ric i poderós de la corona després del rei era el comte d’Urgell”.

Per a Canosa, que prepara un llibre sobre aquest tema, en la derrota de Jaume d’Urgell al Compromís de Casp, cal buscar l’origen del conflicte de Sixena. “És la metàfora del fracàs de la Pell de Brau, dels ponts de diàlegs que demanava Salvador Espriu.” Perquè era el comtat d’Urgell el que finançava el monestir. El sepulcre d’Isabel, germana de l’últim comte, és una de les quaranta-quatre peces que Aragó reclama al Museu de Lleida.

Però els lleidatans “són professionals de la resurrecció” i es van inventar un futur “via H2O” per il·luminar el país amb les centrals hidroelèctriques del Pirineu. Com van fer la seua pròpia conquesta de l’oest amb l’èpica construcció del canal d’Urgell que va convertir Ponent “en el rebost del país”. I encara faltava arribar al “quilòmetre 0 de la Catalunya-Estat”, que va ser la Mancomunitat i que va promoure el mític viatge de Sala Roqueta a Califòrnia del qual va sorgir la primera gran finca de fruita dolça que va començar a vestir el paisatge “amb el mantell de colors dels fruiters en flor”, recentment redescobert com a atractiu turístic. “Fent un símil informàtic, s’ha de descarregar Lleida per instal·lar-la”, perquè ja és hora que “els herois morals” guanyin. I de l’ADN d’Indíbil, en sorgeixi un futur per a Alexandra, la filla de tan sols un mes i mig de Canosa.

Reñé aposta pel “suport cultural al territori” en el 75è aniversari És un curs atípic per bé i per mal. El president de la Diputació, Joan Reñé, va recordar ahir que malgrat el moment polític “inacceptable”, l’Institut d’Estudis Ilerdencs es troba immers fins al març “en la celebració del setanta-cinquè aniversari” i va avançar que s’organitzarà un congrés dedicat a la pedra seca i es presentarà un documental amb testimonis de la ruta Perseguits i salvats, que recorda el pas de milers de jueus pel Pirineu per fugir de l’horror nazi.També s’invertiran gairebé quatre milions d’euros per recuperar i preservar el patrimoni del Pla de Lleida (vegeu la pàgina 15). Però, sobretot, “es donarà suport al territori” perquè els projectes culturals tinguin recorregut. Encara que l’Institut d’Estudis Ilerdencs és més que els límits de la província, i va anunciar que el mes de març l’IEI acollirà una trobada de Centres d’Estudis de Parla Catalana. “Volem intensificar la relació en l’àmbit dels Països Catalans”, va explicar en aquest sentit el president de la Diputació.