«Els fets en la postveritat ja no importen»

Joan Garcia del Muro (Lleida, 1961), professor de Filosofia a la Universitat Ramon Llull i l’institut Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat, va guanyar divendres el premi Vallverdú d’assaig amb l’obra titulada Good bye, veritat, una reflexió sobre el fenomen de la postveritat.

La postveritat avui dia està de moda, però la gent sap el que significa?

Aquest és el propòsit d’aquest assaig, respondre aquesta pregunta. Intento explicar què significa, què és el que ens ha portat fins aquí i les conseqüències d’aquest fenomen.

Postveritat és igual a mentida?

Crec que és més greu que la mentida. Quan utilitzem la paraula postveritat ho fem moltes vegades per dir que algú ens enganya, o que algú ens està donant una versió que ens agradaria que fos veritable però que en realitat no ho és. Quan hi havia mentida, també existia la veritat, però la noció de postveritat ve a dir que s’ha acabat la veritat i estem en un punt en el qual ja no podem parlar d’una veritat objectiva. I, esclar, si es dilueix la veritat també es dilueix la mentida.

Ja no sabem què és veritat o mentida?

Exacte, sempre hi ha hagut enganys i sempre el poder ha enganyat, però ara el fenomen de la postveritat vol dir que els fets ja no importen i es dóna la versió que més interessa. I les xarxes socials ajuden a difondre aquest tipus de coses. Amb les xarxes, vivim tancats en una espècie de bombolla. A mi m’arriben per Twitter o per Facebook les notícies que jo vull escoltar i les retuitejo.

En l’apogeu de l’era de la comunicació, no estem doncs ben informats.

Sí, és certament paradoxal. En teoria, la facilitat amb què podem accedir a la informació el que ha provocat possiblement és que no la discriminem de forma adequada.

Qui domina el discurs a les xarxes, domina el món?

Sí, sí. Alguns dels polítics més influents en el món pràcticament governen a través de tuits. A mi m’arriben moltes informacions i dades de tots costats, i aquelles que confirmen les meues posicions les escolto o percebo millor que moltes altres que hi estan en contra, a les quals no dono tant de valor. Tenim com un filtre psicològic que ens provoca aquest fenomen. El problema és que ara s’aprofiten més d’aquest mecanisme.

Per exemple?

Bé, Donald Trump sap que moltes de les coses que ell diu són disbarats i mentides, però ell sap bé a qui dirigeix els seus missatges i quins tindran l’efecte que busca. Algunes de les “notícies” que han estat més retuitejades a les xarxes, després s’ha demostrat que eren falses, però quan s’ha fet la correcció, amb prou feines s’ha compartit. El mal ja s’ha fet.

L’assaig és estudi, pensament, reflexió... no sembla que existeixin gaire avui a Catalunya.

A Catalunya i a tot el món! Com a professor de Filosofia, és una obsessió per a mi fer que la gent pensi, estimular el pensament com a antídot contra el fanatisme i la manipulació.

L’escolten més els seus alumnes amb l’èxit televisiu de la sèrie Merlí?

En la sèrie hi ha algunes coses que no m’acaben de convèncer. Les trobo una mica manipuladores perquè als joves sempre els acaben dient el que han de pensar. Però ara, quan en una classe els dic que sóc filòsof, s’animen i comença a fer-me preguntes. D’alguna cosa serveix Merlí!