«M’encanta l

Carles Morell (Artés, Bages, 1992), graduat en Filologia Catalana, autor de diversos poemaris i col·laborador en revistes i mitjans especialitzats, va guanyar divendres el 22è premi de poesia Màrius Torres amb l’obra Disponibilitat.

El títol deixa entreveure el seu especial interès en la poesia per la forma de les paraules.

La forma és important en qualsevol manifestació artística, no només en la poesia. En el meu cas, la musicalitat de la paraula en la poesia és essencial i irrenunciable. El poema ha de portar necessàriament aquesta càrrega de musicalitat.

Com elabora el poema?

En la majoria de les vegades se m’imposa un determinat ritme després d’haver digerit moltes coses. Aquest ritme m’arriba, se’m manifesta en la ment, i col·loco les paraules que tinguin sentit i li vagin bé. En el procés de reescriptura d’aquest material és quan acabo d’afinar, de maquillar, de modificar tots els components que acabaran conformant el poema.

Què és per a vostè la poesia?

És un conjunt de textos, un llegat, i un conjunt de textos possibles, encara per fer, que es podran escriure gràcies a aquells que ja s’han escrit. És llegat i tradició en el sentit de les lectures que tingui cadascú, a partir d’aquí, un diàleg amb l’alteritat, amb qualsevol autor que t’hagi precedit.

I la funció de la poesia?

Contribuir a la vida petita, atendre les necessitats d’un home corrent en una època concreta a través de l’acceleració de la consciència, la que ens ofereixen aquests autors que ens han precedit i que ja han pensat el món.

Com viu un amant de la paraula el món del WhatsApp?

El problema no és aquest llenguatge simplificador sinó la falta de coneixement, d’interès, de promoció cultural. Hi ha un problema educatiu de soca-rel, perquè la cultura fa aigües a molts nivells. En una llibreria, el que més interessa són les novetats, que al cap d’unes setmanes o d’un mes ja no hi són. Aquí no hi ha cultura ni res en absolut.

Hi ha més públic en els recitals que lectors de poesia?

Hi ha gent que va als recitals i es pensa que allò ja és poesia. La poesia de veritat, la gran poesia, necessita ser escoltada però també necessita ser llegida i rellegida. Sense aquest segon moment, ens quedem coixos.

Què significa per a vostè guanyar un premi que porta el nom de Màrius Torres?

Sempre he celebrat la poesia de Màrius Torres, un autor de capçalera, en cap cas desconegut, que ha entrat en el cànon acadèmic, i en el popular com a mínim a Lleida. I una de les coses que més m’han sorprès i agradat moltíssim també és la seua prosa.