Art d'anada i tornada

Els estralls de la Guerra Civil en el patrimoni artístic religiós de les comarques de Lleida no només van culminar amb la destrossa o la crema de moltes peces. L’historiador de l’art i conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco ha tret a la llum la dispersió territorial o ‘desaparició’ de moltes obres durant la postguerra.

Ara, l’historiador de l’art i conservador del Museu de Lleida Alberto Velasco ha tret a la llum després d’anys d’investigació en arxius i museus que aquest procés de retorn del patrimoni lleidatà no va ser perfecte ni de bon tros. Velasco va presentar un informe el passat dia 17 en una jornada a Tarragona sobre museus i patrimoni en el qual va revelar un bon nombre de casos d’obres d’art que van acabar senceres o fragmentades (en el cas de retaules) en mans de col·leccionistes privats, o que en lloc de retornar a les parròquies van acabar en museus diocesans que no tocava o que fins i tot van desaparèixer al camí sense deixar rastre, segurament venudes al mercat de l’art.

Aquest últim va ser el cas del retaule de Sant Pere, del segle XVI, de l’església de Tudela de Segre. Velasco ha descobert una foto antiga d’aquesta obra al temple, presa abans del 1937, quan es té constància documental que va ser desmuntat llavors per un comitè republicà procedent de Manresa i que després va acabar a Figueres, des d’on se li va perdre la pista. Amb la publicació d’aquesta imatge inèdita (foto superior esquerra de la pàgina següent), Velasco llança una crida al món de l’art (des de museus a col·leccionistes) per provar d’esbrinar el parador del retaule.

Alberto Velasco revela vendes il·legals, retorns a llocs equivocats o desaparicions d’obres

Però la casuística del que va passar durant els primers anys de postguerra és més àmplia, i farcida d’anècdotes curioses. Com el retaule de pedra d’Alòs de Balaguer, que va tornar al municipi de la Noguera el 1955 sense un dels departaments de la predel·la, que es conserva al Museu de Lleida. O un calvari gòtic de Santa Maria de Meià, que Velasco va descobrir fa poc que es guardava al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on havia arribat com a donació als anys 80 d’un col·leccionista privat. O el retaule d’Arties, que ja va arribar al Museu del Poble de Lleida sense les taules de Pentecosta –que segueixen en parador desconegut– i de l’Ascensió, que es conserva al Museu Maricel de Sitges. O els retaules de Vilamur i Alsina de Ribelles, que en el viatge de tornada es van desviar, segurament venuts pel mateix bisbat d’Urgell.

En resum, tota una història negra de l’aprofitament de la conjuntura de l’època per, en molts casos, convertir el patrimoni en negoci.