Lluís Foix: “L'aristocràcia del món futur viurà a la naturalesa”

Si a La marinada sempre arriba Lluís Foix abocava la seua mirada cap a l’època d’infantesa, ara, el nou llibre de l’escriptor i periodista lleidatà parla al lector des de la veu de l’experiència. Si aquell volum de gran èxit que va publicar el 2013 –i al qual va seguir el 2016 Aquella porta giratòria– tenia un caràcter autobiogràfic, Foix firma ara a El que la terra m’ha donat (Columna) una reflexió íntima i personal sobre la seua relació amb la natura i les estacions de l’any, la seua forma de mirar “aquelles petites coses de la vida natural que no es troben a les rodes de premsa o els comunicats polítics”. Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) va presentar ahir el seu nou llibre amb un acompanyant de luxe, l’escriptor Josep Vallverdú, en un acte celebrat a la llibreria Caselles de Lleida.

Exdirector de La Vanguardia, corresponsal a Londres durant vuit anys i a Washington durant tres, Foix ha viatjat al llarg de la seua carrera professional per més de vuitanta països de tot el món enviant cròniques i anàlisis periodístiques. “Ara he volgut reflexionar sobre els meus viatges i la forma de viure les diferents estacions de l’any, sempre amb el contacte amb la naturalesa”, va explicar l’autor, que va afegir sobre això que també “és la meua modesta aportació a l’actual tendència sobre el combat contra el canvi climàtic”.

Foix va afirmar que “sempre he provat de mantenir el contacte amb la natura, tant quan he viscut a Catalunya com quan ho he fet a l’estranger”, per això el llibre representa “un relat d’aquesta intimitat amb la terra i la naturalesa”.

L’escriptor va comentar que “a les grans ciutats es perd aquest vincle essencial amb la terra” i va assenyalar que “en un dels relats del llibre escric que segurament al món futur, l’aristocràcia, la classe alta, viurà al camp”. Sobre aquest canvi de paradigma, Foix va afegir que “en l’actualitat les noves tecnologies ja permeten que qualsevol persona pugui viure en qualsevol punt del món i continuï mantenint-se connectada amb la informació política i social global”.

El paisatge del seu Rocafort natal és evidentment protagonista, però el llibre també repassa àmpliament altres paisatges que enyora l’autor i que li evoquen sentiments: des dels verds boscos de Vermont i els grans parcs de Londres fins al fred de 30 graus sota zero, “però suportable”, de Sibèria.