Barbastre, l'altra cara de la segregació d'un bisbat històric

El 15 de juny del 1995 es va obrir la capsa de Pandora. Una resolució papal partia en dos la diòcesi de Lleida. El bisbat, que va nàixer a Roda d’Isàvena, va traslladar la seu a Lleida després de la conquesta de la ciutat al segle XII i sempre havia estat integrat per parròquies catalanes i aragoneses. La segregació va suposar que les 111 parròquies administrativament aragoneses de la diòcesi s’integressin al bisbat de nova creació de Barbastre-Montsó per adequar-se als límits provincials. El 1998, el nunci vaticà, Lajos Kada, va decidir, via decret, que les 113 obres d’art originàries d’aquestes parròquies del Museu Diocesà de Lleida pertanyien a les parròquies i que només eren a Lleida en dipòsit. Des de llavors, el bisbat de Barbastre- Montsó ha pledejat amb el de Lleida per la via eclesiàstica. Aquesta mateixa setmana, el lletrat de la diòcesi aragonesa va anunciar que també aniran als tribunals civils, ja que les suposades sentències dictades a favor seu per Roma no han estat reconegudes per la justícia.