La dècada prodigiosa del Museu

Ningú havia previst una festa d’aniversari com la que va brindar l’Audiència d’Osca al Museu de Lleida. La sentència va arribar el mateix dia en què es commemoraven deu anys de la inauguració d’aquest equipament cultural. El director del museu, Josep Giralt, va reconèixer ahir que l’efemèride havia quedat diluïda per la situació creada pel 155. “No sé si tenim president del Consorci i si en tenim, és a Madrid, molt lluny.” I per si aquesta situació anòmala fos poc, la celebració coincideix amb “la preocupació” per la sentència sobre l’art de Sixena i perquè “no sabem què farà el ministre”. Però malgrat el revés, el director del Museu de Lleida creu que no s’ha de deixar de reivindicar “el treball ben fet” d’aquests deu anys en què l’entitat, “que va nàixer amb la idea de convertir-se en focus cultural per a tot el país”, ha complert el seu objectiu. En aquests deu anys el museu ha rebut més de 300.000 visites, una mitjana de 30.000 anuals, cosa que Giralt va definir com “una bona xifra” i, a més, va posar de relleu que l’any passat es va aconseguir el reconeixement de “museu d’interès nacional”, el primer que s’atorga a un de fora de Barcelona. “Hem situat el museu al mapa”, va dir el director. “El pròxim objectiu és col·locar-lo al mapa mundial en els deu propers anys.” Giralt també va destacar que la col·lecció, integrada per unes 30.000 peces el 2007, té ara “més de 40.000” obres d’art gràcies a donacions. “El museu no ha deixat de créixer, també en qualitat.” El Museu Diocesà, de 7.000 metres quadrats, té un miler d’obres d’art a l’exposició permanent, per la qual cosa les obres en litigi representen menys del 10% d’aquestes. L’equipament va suposar una inversió de més de 13 milions d’euros i va aconseguir unir el bisbat de Lleida, la Diputació, la Paeria, la Generalitat i el consell comarcal del Segrià, després de gairebé vint anys de la firma del primer conveni. El resultat és un viatge en el temps de més de mil anys a través de peces arqueològiques com els mosaics romans del Romeral d’Albesa o el baptisteri visigòtic de Bovalar (Seròs). També hi ha un espai dedicat a la Seu Vella, amb algunes de les peces salvades del tancament de l’antiga catedral per part de Felip V. El discurs expositiu mai ha fet distincions segons l’origen de les obres i mig centenar de les obres en conflicte, com l’arqueta de Buira o el frontal de Tresserra, comparteixen protagonisme amb altres com la verge gòtica de l’IEI o la marededéu de les Avellanes, dos de les incorporacions més recents del Museu de Lleida.