Un jutjat de Lleida també decidirà ara sobre Sixena

El cas de l’art de Sixena no només es decideix als jutjats d’Osca –i amb el 155 també als despatxos del ministre de Cultura–, sinó que ara també ha arribat als tribunals de Lleida. Es tracta de la demanda que va presentar el juliol de l’any passat el Consorci del Museu de Lleida a un jutjat de Rubí pel dret de retenció de les 44 obres que reclama Aragó.

El jutjat de primera instància número 2 d’aquesta localitat del Vallès Occidental va admetre la demanda a tràmit al novembre i, fa tot just unes setmanes, després d’un any de “deliberació”, es va declarar incompetent a l’assenyalar que les obres en litigi es troben a Lleida, per la qual cosa va decidir enviar la demanda als tribunals de la capital del Segrià. Fonts del Museu van explicar a SEGRE que ara s’espera que el deganat atorgui la causa a un dels jutjats de primera instància de Lleida.

El jutjat de Rubí que va admetre a tràmit la demanda l’any passat l’ha enviat a Lleida

El ministre de Cultura diu que ara les obres del Museu de Lleida “són competència del jutge”

Val a recordar que la demanda es va presentar en principi a Rubí al ser el partit judicial on es troba Valldoreix, última residència de les monges de Sixena i el lloc on va morir l’última religiosa, l’any 2000. El museu lleidatà va informar en el seu dia en un comunicat que reclamava el dret de retenció, segons el qual “les peces en litigi no es poden traslladar fins que l’Orde Santjoanista del monestir de Sixena –actual titular provisional de les obres segons la sentència del jutjat d’Osca– hagi retornat els imports econòmics corresponents a les despeses de conservació i millora que ha realitzat el Museu de Lleida durant els anys de possessió”.

En aquest sentit, després d’un peritatge econòmic, el Museu ha afegit a la demanda un informe pel qual la reclamació ascendeix a 360.000 euros per les despeses generades per diversos conceptes, des d’operacions de restauració fins a la mateixa conservació de les peces (la part corresponent de les factures de llum o aigua de l’edifici) o la difusió en publicacions, entre d’altres.

Encara que les 44 obres fa que són a Lleida més de tres dècades, el càlcul d’aquestes despeses se cenyeix només als últims quinze anys, des de quan els comptes del Museu estan fiscalitzats.

D’altra banda, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar la tramesa d’una segona carta al ministre demanant-li “prudència” i que “no prengui cap decisió irreversible”. Per la seua part, l’Institut d’Estudis Catalans va defensar la “legítima propietat” de les obres i el seu manteniment a Catalunya, sense dispersions ni disgregacions.