Ximo Company radiografia Velázquez

El catedràtic d’Història de l’Art i professor de la Universitat de Lleida Ximo Company recorda que, fa una mica més de vint anys, quan era director del Museu de Belles Arts de València, cada dia creuava la mirada amb l’autoretrat de Velázquez, l’únic individual que va pintar, i li preguntava: “Com anem, Don Diego?” Aquella obra el va atrapar i li va incrementar, si és possible, la passió per Diego Velázquez, un mestre de la pintura universal. Ara, després de més de cinc anys de feina, Company acaba de publicar Velázquez. El placer de ver pintura, editat pel Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) de la UdL i amb pròleg a càrrec de l’hispanista de la Universitat de Nova York Jonathan Brown, el màxim especialista internacional en la pintura de l’artista barroc espanyol.

Abans que res, no es tracta d’un text biogràfic sobre Velázquez convencional. Company ha seleccionat una quinzena de les principals obres de l’artista, amb un especial recalcament en Las meninas, per explicar al lector com les veu i convidar-lo a disfrutar dels quadres aturant-se en els detalls que, malauradament, resulten difícils de poder distingir actualment durant una visita a les grans pinacoteques. “Els museus, avui dia, semblen hipermercats, no estan plantejats per poder disfrutar de les obres mestres”, lamenta Company. Per aquesta raó, el llibre està profusament il·lustrat no només amb les teles de l’artista al complet, sinó també amb fotos de detalls seleccionats per l’autor per “disfrutar del plaer de veure pintura”.

L’autor critica la dificultat de veure les obres mestres avui als museus, que “semblen hipermercats”

D’aquesta manera, en el llibre, els amants de l’art poden atansar-se a les obres de Diego de Velázquez com no pot fer-se als museus, seguint, a més, els comentaris de l’autor sobre les meravelles que ell ha observat en teles com la Coronació de la Verge (“va ser l’únic artista capaç de plasmar la tridimensionalitat de la llum divina”); la Venus del Mirall (“la dolça i atractiva sensualitat que desprèn l’obra, que ens convida a enamorar-nos de Venus”); la Rendició de Breda (“el màgic joc de llums amb el qual va marcant la profunditat de l’escena fins al fons del paisatge”), o Les filateres (“en el qual mostra de forma magistral el moviment de la filosa”). El professor Company també aprofita per acabar amb interpretacions ocultes o màgiques sobre la pintura més famosa del món. “Les meninas, la princeseta, el rei, el gos... tot plegat seria merament accidental. L’important i decisiu és que Velázquez eleva la pintura, l’acte creatiu, al punt més alt de la història de la humanitat. Res més.” I res menys.

Fotos de detalls de les teles, en exclusiva per a aquesta publicació Els detalls dels quadres de Velázquez que apareixen retratats al llibre de Ximo Company no són meres ampliacions de fotografies, sinó imatges encarregades en exclusiva per a aquesta obra als principals museus que acullen l’artista, des del Prado, a Madrid, fins a la galeria Doria Pamphili de Roma, passant per la National Gallery, a Londres. El professor de la UdL i director del CAEM es mostra, en aquest sentit, molt satisfet, perquè “aquest llibre situa el Centre d’Art d’Època Moderna al davant d’editorials d’art habituals, amb fotos d’alta qualitat que atansen el quadre al lector”. Company convida els amants de l’art a “asseure’s en pau per admirar les obres” i, de passada, reclama als grans museus que “posin cadires per poder contemplar de debò les obres mestres”.