L'Aragó anunciava que demanaria responsabilitats per la pèrdua i l'estat de les obres
Imatges del trasllat de les obres de Sixena del Museu de Lleida
El president de l'Aragó, Javier Lambán, demanarà responsabilitats per la pèrdua de tres dels béns de Sixena que haurien d’haver tornat al monestir oscenc des de Catalunya d’un conjunt d’obres que, en algun cas, ha arribat en un estat "bastant lamentable". Així ho ha anunciat durant la visita que ha realitzat avui al cenobi per conèixer l’estat en què es troben els 43 béns arribats aquest dilluns des del Museu de Lleida, un menys dels que s’esperaven a l’Aragó, i que s’afegeix als altres dos extraviats en el trasllat de 51 béns que van tornar el juliol de 2016 procedents del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
El Govern de l'Aragó estudiarà les accions que pot desenvolupar davant de l’"evident negligència" d’algunes institucions que han perdut béns "pel camí o permès que es deterioressin de manera absolutament culpable", ha dit Lambán. "Vist això, lliçons quant a conservació de patrimoni dels conservadors de Catalunya" no pot acceptar "cap", ha dit.
"No ens sol passar que se’ns perdin peces pel camí; de les que van sortir d’aquí almenys tres d’elles no han tornat i a algú haurem de demanar responsabilitats", ha apuntat, encara que ha deixat clar que serà "en els propers dies", perquè avui és una jornada de "celebració", ja que han tornat "a casa" unes peces que "mai no van haver de sortir".
Per a Lambán, és un dia de celebració també perquè el Govern de l'Aragó ha complert "amb un deure", l’exigència del compliment d’una sentència, fins i tot si comportava la intervenció de les forces de seguretat de l’Estat que, ha reconegut, li hauria agradat "no arribar a aquest recurs", però ateses les circumstàncies no ha quedat cap altre remei.
Avui mateix, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha explicat que la peça de Sixena que falta és una tela a l’oli de la Puríssima Immaculada datada al segle XVIII, que es va perdre durant unes obres al Palau Episcopal lleidatà el 2012. En els propers dies, ha afegit Giralt, tècnics del Museu buscaran la peça a les dependències del Bisbat i, una vegada es trobi, l’entregaran "al jutjat d’Osca perquè la puguin incorporar a la resta de la col·lecció".
D’altra banda, Lambán ha anunciat que el Govern i l’Ajuntament de Villanueva de Sixena continuaran amb la tasca de recuperar el monestir "en el seu conjunt" -per a la qual cosa està pendent la tornada de les pintures murals de la sala capitular, ara en el MNAC, en el procés judicial de les quals persistiran- perquè les visites al cenobi es puguin produir "de forma més regular", facilitant a la ciutadania el gaudi que suposarà "veure aquest tresor recuperat". Lambán ha subratllat que el retorn dels béns de Sixena no s’ha plantejat "mai" en l’àmbit d’una relació "bel·ligerant" amb Catalunya, a la que uneixen molts llaços, però ha dit que l’esperit de concòrdia no pot portar-lo a renunciar "als seus legítims interessos". Aquest conflicte, ha insistit el president de l'Aragó, no ha de determinar les relacions entre ambdues comunitats, que desitja que siguin "fraternals".
Lambán ha mostrat la preocupació existent a l’Aragó per la situació a Catalunya i la seua predisposició per ajudar a solucionar-la, encara que aquest "esperit de concòrdia i reconciliació" no pot portar l’Aragó "a renunciar a defensar els seus drets legítims quan es produeixen litigis". Ha insistit que a l’Aragó són "respectuosos" amb les decisions de la justícia, els temps de la qual "no són de cap manera" els de la política, per la qual cosa ha rebutjat la imputació que es fa des de diferents sectors de la política catalana que l'entrega d’aquestes peces a Sigena s’hagi degut a l’aplicació de l’article 155. "Això és mentida i radicalment fals", ha emfatitzat Lambán, que ha apuntat que qui va fixar la data d'entrega dels béns i la manera de fer-la va ser un jutge amb una sentència judicial dictada de forma "libèrrima sense cap tipus d’interferència dels polítics o de les institucions". Ha agregat que les peces han tornat al seu lloc d’origen "com a actuació de la justícia" i que "res no ha tingut a veure la política" en això "tret que alguns entenguin que és opinable el compliment de les lleis i estar a un costat o un altre de l’estat de dret que nosaltres defensem".
