Lambán califica de "irrespectuosa i il·legal" la lluita judicial de Catalunya per l'art de Sigena

L’estabilitat institucional i que el 2018 sigui l’any de l’ocupació de qualitat són alguns dels missatges que han centrat els discursos de final d’any dels presidents autonòmics, que en la seua gran majoria també han subratllat la unitat d’Espanya davant el desafiament independentista català.

Des d’escenaris atípics, com el Reial Monestir de Sigena triat pel president aragonès, Javier Lambán, o el conjunt arqueològic de Medina Azahara de Córdoba, en el cas de la presidenta andalusa, Susana Díaz, els líders regionals han apel·lat a l’estabilitat política, la lleialtat institucional i la solidaritat entre territoris.

I des de Brussel·les i a través de les xarxes socials, l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha pronunciat el seu "missatge institucional" per exigir al president del Govern, Mariano Rajoy, que "reconegui" els resultats de les eleccions catalanes del 21D i "comenci a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya".

En el seu discurs, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha demanat d’afrontar el desafiament independentista des de la unitat i la defensa "serena" de les institucions de l’Estat.

En un missatge des de la històrica localitat de Singüenza (Guadalajara), García-Page ha advocat per sortir de la crisi amb l’esforç col·lectiu i ha lamentat que Catalunya hagi estat el 2017 l’"eix" de la política espanyola.

També el tema català ha estat present en el missatge del president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, qui ha insistit que la "deslleialtat no pot ser premiada mitjançant un finançament a mida o el suport a projectes que no garanteixin el respecte a la llei", en al·lusió al "greu atac" de l’independentisme català a la Constitució.

Davant la sobirania catalana i el "patró de conflicte permanent", Feijóo ha presentat el model gallec de convivència "que adopta diferents formes però que sempre es fonamenta en la cohesió".

El lehendakari, Íñigo Urkullu, ha situat l’ocupació en la prioritat del seu Executiu i s’ha endinsat en el compromís del seu Govern amb "la igualtat, el diàleg i l’acord".

Urkullu ha definit a Euskadi com un "casa de trobada, amb les portes i finestres ben obertes, diversa i plural," que "defensa, aprofundeix i actualitza el seu autogovern".

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha demanat a 2018 cinc desitjos: un nou sistema de finançament "més just per als madrilenys", estabilitat institucional per a tot Espanya, més qualitat democràtica, tolerància zero davant la corrupció "i que 377.579 persones que encara estan a l’atur, trobin una feina digna".

Per al president de la Junta d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara, "el desafiament dels desafiaments és que s’acabi la violència de gènere", si bé ha subratllat la complexitat de l’any que acaba i ha mostrat el compromís dels extremenys amb la "unitat indissoluble" d’Espanya i amb la legalitat, perquè dins de la llei "cap tot", però fora d’ella "sobra tot".

En la mateixa línia, la presidenta andalusa ha enviat als catalans un missatge "clar i nítid d’afecte i amistat" i ha subratllat que és "molt més el que ens uneix que el que ens separa".

Díaz ha apostat perquè el 2018 garanteixi una etapa de restauració de la convivència cívica.

El president aragonès ha centrat el seu discurs en l’econòmic i ha apostat per atreure inversions i arribar al ple ocupació, però també s’ha referit al litigi per recuperar els béns del Museu de Lleida que va ser, ha dit, una batalla judicial deslliurada en la més "absoluta solitud, davant l’actitud irrespectuosa i il·legal de la política catalana".

Des d’Astúries, el seu president, Javier Fernández, ha assegurat que la comunitat s’oposarà "amb tota fermesa" a qualsevol iniciativa que debiliti la garantia constitucional d’igualtat en el procés de renovació del model de finançament.

El president de Múrcia, Fernando López Miras, ha confiat que el 2018 sigui per a la seua regió "l’any més positiu de la història recent" gràcies a l’impuls a les infraestructures, la creació d’ocupació i la baixada d’impostos.

Miras també s’ha referit al problema de l’aigua i ha insistit a blindar l’accés a ella fins i tot a través d’una reforma de la Carta Magna.