La Generalitat al·lega davant el Tribunal Suprem errors i vulneracions per Sixena

La Generalitat vol que s’anul·li el trasllat de les obres d’art de Sixena a l’entendre que s’han produït incongruències, errors i vulneracions de normes essencials en tot el procés que va culminar el passat 11 de desembre amb l’entrada de la Guàrdia Civil al Museu de Lleida. Així ho posa de manifest el recurs de cassació i el recurs extraordinari per infracció processal que es van presentar ahir al Tribunal Suprem (TS) contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca del passat 30 de novembre que ratificava l’ordre de trasllat dels béns.

En aquests dos recursos, autoritzats pel ministeri de Cultura en virtut del control de la conselleria per l’article 155, la Generalitat considera que la principal pretensió de la Diputació General d’Aragó i de l’ajuntament de Vilanova de Sixena al demanar la nul·litat dels contractes de compravenda del 1983 i el 1992 era aconseguir el trasllat a Aragó dels béns.

El Consorci del Museu de Lleida i el MNAC presenten també recursos de cassació al Suprem

La Generalitat considera que és la mateixa pretensió que va donar lloc a un conflicte de competència, resolt el 2012 a favor de Catalunya pel Tribunal Constitucional (TC). Els recursos també qualifiquen d’error que la declaració com a Monument Nacional del monestir de Sixena, el 23 de març del 1923, comprengués en el seu si els béns objecte dels contractes impugnats.

“En primer lloc, la sentència erra a l’afirmar que els béns controvertits figuren expressament esmentats en la declaració del monestir com a Monument Nacional perquè ja s’ha constatat que no és així”, assegura el recurs, i afegeix que no existeix cap prova demostrativa que, en el moment en el qual es va produir aquesta declaració, els béns es trobessin al monestir o es podia pensar que en formaven part.

Per la seua banda, el Consorci del Museu de Lleida i el MNAC també van presentar ahir al Tribunal Suprem sengles recursos de cassació contra la sentència que va anul·lar les compravendes de l’art.

En el cas del que es va presentar des de Lleida, el recurs es fonamenta segons un comunicat del mateix museu “en nombrosos motius, entre els quals val a destacar que s’ha causat indefensió al Consorci per no haver pogut intervenir des del principi en el procés judicial a causa que les demandes del govern d’Aragó i de l’ajuntament de Vilanova de Sixena no es van personar contra ell; que la sentència del 2012 del Tribunal Constitucional va negar que el govern d’Aragó pugui exercir les seues competències en matèria de cultura sobre les quaranta-quatre peces originàries de Sixena; que la declaració de Monument Nacional del 1923 del monestir oscenc no va protegir aquestes obres d’art i que no era necessari comunicar ni sol·licitar autorització per adquirir-les al ministeri de Cultura ni al govern d’Aragó, tenint en compte que Catalunya ja tenia l’any 1983 competències en matèria de cultura”.

El comunicat del Museu va acabar afirmant que aquesta actuació “constitueix un pas més en la defensa d’uns béns culturals catalogats que formen part del Patrimoni Cultural català i de la integritat de la col·lecció de la qual formaven part”.

Ros lamenta la “contradicció” de Lambán al seu polèmic llibre L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va lamentar ahir la “contradicció” del president aragonès, el també socialista Javier Lambán, al pròleg del polèmic llibre Tejidos de vecindad, enviat a alcaldes i institucions de Lleida per “reconnectar Catalunya dels que la volen desconnectar d’Espanya”. Ros va afirmar que el text “té bona intenció, contribuir des d’Aragó a recompondre la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya, però és absolutament contradictori enumerar la llista de conflictes existents, cosa que no sol ajudar al diàleg”. També va donar suport dins del Consorci del Museu al recurs presentat davant del Tribunal Suprem. Per la seua banda, Lambán es va queixar de nou del tracte “profundament injust” del Govern d’Espanya amb Aragó per haver autoritzat els recursos de la Generalitat.