Recuperen peces espoliades de més d'una dotzena de jaciments del Pallars Jussà i l'Alt Urgell

Els Mossos d’Esquadra han pogut determinar l’abast de l’activitat espoliadora de jaciments arqueològics que havien dut a terme dos homes que van ser arrestats l’agost del 2017. La investigació s’havia posat en marxa l’any 2016 quan els agents van detectar la venda de material arqueològic fals i d’objectes paleontològics espoliats en jaciments catalans.

En l’entrada i escorcoll que se’ls va practicar als seus domicilis, conjuntament amb dos tècnics del Departament de Cultura que feien funcions d’assessors, els agents només els van poder intervenir una petita part del material espoliat ja que la quantitat de peces era ingent. Per aquest motiu, un cop valorada la col·lecció i la seva procedència il·lícita, els Mossos van sol·licitar al mateix jutjat una nova entrada al domicili per recollir-la en la seva totalitat els dies 29 i 30 de novembre i l’1 de desembre, en la qual se’ls va comissar 393 conjunts arqueològics amb més de 20.000 peces indiciàries.

En el trasllat de les peces hi van participar sis agents dels Mossos d’Esquadra, dos arqueòlegs i un paleontòleg del Departament de Cultura, a més de dos tècnics d’una empresa especialitzada en la manipulació d’aquest tipus de material i dos secretaris judicials.

Segons han fet públic aquest dimecres els Mossos, majoritàriament els objectes estan vinculats a la paleontologia i procedeixen de jaciments catalans.

Les comarques més afectades per l’activitat espoliadora són el Pallars Jussà, l’Alt Urgell per la seva afectació paleontològica amb més d’una dotzena d’emplaçaments afectats. Hi ha d’altres casos en què a l’afectació paleontològica s’hi afegeix l’arqueològica: és el cas de la comarca de la Selva amb 33 jaciments, la Garrotxa amb dinou, Osona amb divuit i el Gironès amb deu.

En el decurs de la feina investigadora, els policies han obtingut evidències de la seva activitat en 168 jaciments arqueològics i en 32 de paleontològics, alguns dels quals encara sense catalogar, fet que en cap cas no els situaria fora del marc de protecció que la llei els confereix.

El material espoliat té un alt valor científic i els objectes recuperats el mes d’agost es van valorar en més de 30.000 euros. Pel que fa a la resta de la col·lecció, els investigats la valoren en més de 80.000 euros. De fet, només els ingressos dels set primers mesos a partir d’una sola web els haurien reportat una mitjana de més de 1.000 euros mensuals. Almenys es coneixen quatre llocs web a internet on haurien venut o subhastat les peces espoliades.

Els Mossos creuen que la formació acadèmica dels espoliadors els hauria permès participar en excavacions arqueològiques legals i oficials als jaciments afectats.