CULTURA
Adolescents musulmanes trenquen estereotips amb una banda "heavy metal" indonèsia
Malgrat haver rebut amenaces per part d’islamistes que creuen que les adolescents vulneren els preceptes islàmics
Tres adolescents musulmanes han aconseguit obrir-se camí en el panorama del "heavy metal" a Indonèsia amb vibrants versions, un poderós so i valentes lletres originals que defensen la tolerància.
Cobertes amb vels islàmics, les artistes indonèsies actuen de manera habitual davant d’un públic masculí que sacseja amb força el cap i es llança en ocasions a un ball frenètic d’empentes i cops.
Aquest va ser el cas en un recent concert a Ubud, a l’illa de Bali.
Firdda Kurnia, vocalista i guitarrista del grup Voice of Baceprot (Veu del Soroll), xocava els palmells sobre el seu cap i cridava abans de començar un elaborat i distorsionat només de guitarra que fa saltar als presents.
"L’altre costat del 'metalismo'", diu el lema de la banda, que presumeix de ser diferent i reivindica el gènere com una forma d’expressió compatible amb els valors de l’islam.
"Islam i el hijab són la meua identitat i el metall és només un gènere musical amb què m’expresso", va comentar Kurnia amb confiança, malgrat els seus 17 anys.
Kurnia, Euis Siti (bateria de 17 anys) i Widi Rahmawati (sota de 16 anys) es van conèixer a l’escola islàmica de la rural Singajaya, a la província de Java Occidental, i van descobrir el "heavy metal" el 2014 quan miraven la col·lecció de discos del seu professor de música.
La reacció entusiasta de les estudiants quan van escoltar el gènere musical va fer que el mestre i ara el seu representant, Cep Ersa Eka Susila Satia, apostés per formar el grup i aquell mateix any van començar a tocar per primera vegada en la seua vida.
Kurnia assegura que els inicis en la seua comunitat "no van ser difícils", malgrat que la banda ha denunciat en el passat haver rebut amenaces per part d’islamistes que creuen que les adolescents vulneren els preceptes islàmics.
"Crec que tots els musulmans són iguals, tenim la mateixa religió, el mateix Déu i no és un problema", argumenta Kurnia.
"La diversitat és bona, gràcies a les diferències tenim la tolerància, la religió es basa en la manera de pensar de l’individu, quan creus en una religió es tracta d’un mateix i Déu", afegeix la cantant.
Indonèsia és el país amb més població islàmica del món.
A prop del 88 per cent dels seus més de 260 milions d’habitants practiquen l’islam i, encara que la gran majoria de la població ho fa de forma moderada, activistes i ONG han denunciat un augment de l’extremisme en els últims anys.
Per a Siti, la bateria, la música és una forma de rebel·lió ja que no li agraden "les normes de l’escola", assegura entre tímides rialles.
Els components del grup volen continuar compaginant el "heavy metal" amb els estudis i més endavant, continuar la seua formació en el camp de la música.
Fins al moment, han compost 7 cançons originals sobre assumptes com l’estat de l’educació a l’arxipèlag o la intolerància i que interpreten en els seus concerts juntament amb versions de grups com System of a Down, Rage Against the Machine o Slipknot.
L’agost de l’any passat Voice of Baceprot va tocar davant milers de dignataris, empresaris i altres assistents durant la celebració del 72 aniversari de la independència d’Indonèsia.
Han aparegut també en diverses ocasions a la televisió nacional.
Durant el concert a Bali, Ridwan, un jove javanès de 21 anys que escoltava al grup per primera vegada, es mostrava sorprès després de l’actuació.
"Veig que són musulmanes però sona com un monstre, crec que es faran internacionals en el futur perquè encara són adolescents", opina amb admiració Ridwan, que com molts indonesis utilitza un sol nom.
En un país amb una cultura arrelada de "heavy metal", on fins i tot el president, Joko Widodo, és un admirador confés de Metallica, la banda d’adolescents ha aconseguit divertir-se mentre trenca barreres musicals, religioses i de gènere.