Un documental narra la vida dels catalans que van emigrar a Cuba i no van tornar

La jove cineasta i dramaturga cubana Vanessa Batista es va plantejar fer un documental sobre els catalans que van emigrar a Cuba i no van tornar a la seua terra des d’un punt de vista "emocional", però en el procés va topar amb autèntiques relíquies fílmiques que ho van canviar tot.

"Els que es van quedar" serà presentat al Centro Cultural Español de Miami (Estats Units) per la seua directora, que actualment viu a Catalunya.

Segons diu en una entrevista amb Efe, el títol i el documental parlen dels emigrants que no van ser "indians".

"La diferència entre els indians i els emigrants és que els primers van tornar rics al seu país, mentre que els segons van quedar atrapats en un lloc i la seua circumstància," explica.

Batista va assegurar que, des del començament, "buscava el costat emocional dels emigrants, no el didàctic ni l’històric", encara que durant el procés de rodatge a Cuba va haver de replantejar-se l’estructura.

La família del català Francisco Carulla, que Batista va trobar a Santiago de Cuba, va fer un gir inesperat al projecte al posar en mans de Batista films inèdits de gairebé un segle d’existència en els quals s’observa la Barcelona de 1926 i els seus voltants.

"Són pel·lícules de 16 mil·límetres que ni tan sols una generació d’aquesta família no havia vist alguna vegada. No trobàvem projector a Cuba per veure-les i la família va decidir confiar-me-les per revisar-les. Increïblement estaven ben conservades", recorda Batista.

"El que vaig trobar en aquest record va canviar la narrativa del documental", va afirmar.

La realitzadora, que abans d’emigrar en sentit oposat, de Cuba a Catalunya, no tenia cap relació amb aquesta zona d’Espanya, mai no ha pogut controlar bé l’emoció que li ha deixat aquest treball.

El cap de família dels Carulla va tenir la bona idea de comprar una càmera cinematogràfica en l’únic viatge que va fer en la seua vida, el 1926, quan tenia uns 30 anys.

"No era un home ric però li anava bé a Cuba. En aquest viatge, Francisco va deixar instal·lada aigua corrent a la casa dels seus parents" a Catalunya, apunta la directora.

Sobre què hauria estat de l’illa caribenya si tota la fortuna que es va portar a Catalunya s’hagués invertit allà, Batista prefereix "no jutjar la història des del present", segons li van ensenyar els seus pares, que precisament són historiadors.

"No s’ha de perdre de vista que molt dels diners que va ser a Catalunya provenia del tràfic d’esclaus. Abans era una cosa normal, però ara no. El meu propòsit no era burxar en aquest angle, sinó en el costat emocional", remarca.

El llargmetratge, l’opera prima de Batista, produït de manera independent i amb el suport de la televisió autonòmica de Catalunya, TV3, mostra en 73 minuts una dotzena d’entrevistats. Alguns d’ells parlen català.

El "personatge" que més tristesa transmet és el de Ramona, una anciana d’un poble dels afores de l’Havana que, segons la directora, va quedar atrapada a l’illa "víctima de la voluntat dels homes de la seua vida".

"Ja no sé ni d’on sóc", expressa Ramona durant l’entrevista, que transcorre en un apartament solitari. La catalana havia perdut un fill en la guerra d’Angola i vivia en la pobresa.

"Desgraciadament ja va morir", comenta Batista.

La jove va muntar les entrevistes en alternança amb una veu en off (la seua) que va narrant el context històric.

"Va ser necessari ficar-me al documental. No tenia cap altra opció. La troballa mateixa dels films i el fet que me’ls confiessin va marcar aquesta decisió", afirma.

Per al documental va prendre "la llicència" d’imaginar les cartes que Francisco Carulla enviaria des de Cuba als seus parents a Espanya. "Les Rambles, encara bo que han fet alguna cosa amb els diners de Cuba", en diu una la veu en off.

"Quan van veure el documental, els familiars van plorar", recorda la directora del dia de 2015 en què va presentar el seu treball a l’Havana.

Ara espera trobar-se a Miami amb una arxivera que apareix al documental i es va traslladar als Estats Units.

Només en les primeres onades del segle XIX, uns 50.000 catalans van emigrar a Cuba, però durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la postguerra el número va augmentar.

Batista aprofitarà l’ocasió per llançar a Miami la seua nova productora audiovisual, Vangui Film, en societat amb l’escriptor cubà Andrés Pi Andreu i el cineasta català Guillermo Barberá, fotògraf del documental.