Josep Giralt: «El litigi de Sixena ha estat una qüestió política i de vots»

El passat 11 de desembre, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, va viure una cosa mai vista: un insòlit desplegament policial dins i al voltant de l’edifici per emportar-se a Aragó les obres de Sixena en litigi, aprofitant l’oportunitat del buit de poder a la Generalitat per l’article 155.

Quina sensació li queda quaranta dies després?

Que el Museu de Lleida s’ha convertit en un element clau de la societat lleidatana. Vull dir que ja existeix un binomi rellevant i fantàstic entre el museu, la seua funció social i l’estima que li té la ciutadania, i que en aquest litigi de Sixena el patrimoni mai ha importat, sempre ha estat una qüestió política i de vots, agreujada per la situació del país. Una invasió, una ocupació per part de les forces de seguretat de l’Estat d’una institució pública cultural al servei de la societat, és una situació que no hauria de passar en cap lloc del món.

El va sorprendre la magnitud de tota l’operació, fins i tot amb carrers tallats al trànsit?

Quan vaig començar a veure com arribaven cotxes i més cotxes del cos d’assalt de la Guàrdia Civil per la rambla Aragó, ja em vaig espantar. I quan van arribar a la porta del museu armats fins a les dents i em van dir que venien a ocupar les portes d’emergència de l’edifici... jo això no ho havia vist en ma vida! Tot estava molt pensat i dissenyat de cara a muntar una escenografia molt forta i molt dura. Mai m’hauria imaginat que en un país civilitzat com són Catalunya i Espanya veiés com la cultura fos envaïda per vuitanta o noranta efectius de cossos de seguretat.

Els van acusar de la mala conservació de les obres.

El que em va saber més greu és que vam redactar i enviar uns quants informes al jutjat que no van servir de res. En aquests advertíem no només sobre els perills de traslladar algunes de les peces sinó també que el programa de treball presentat pel govern aragonès era molt simple i senzill. Estava pensat per anar de pressa, sobretot per poder arribar amb les obres a Sixena de dia.

I ara les obres són al monestir, en unes condicions que han rebut crítiques.

El monestir de Sixena està comprovat i demostrat que no és un espai que compleixi les condicions de conservació preventiva, d’humitat i de temperatura com van tenir a Lleida des dels anys setanta. El monestir no és un museu, ni tan sols està obert al públic. Ara mateix és un magatzem.

Quina opinió li va merèixer l’actuació del ministre de Cultura?

El ministre tenia molt clar que l’article 155 li permetia rentar-se les mans i que tenia un executor fantàstic, el jutge. Recordem-ho: un jutge temporal, que només va estar en aquest jutjat un mes, però que en aquest temps va fer més feina que tots els anteriors en el cas des del 2012. El Museu de Lleida ha estat com un boc expiatori d’una pràctica patrimonial i judicial que no la desitjaria per a ningú.

El missatge de Cap d’Any del president Javier Lambán als aragonesos des de Sixena va ser el colofó.

Si els aragonesos veuen bé votar un personatge com Javier Lambán, em sembla formidable per a ells, però crec que és una persona poc respectuosa i la seua manera d’entendre la cordialitat entre veïns va ser el missatge televisiu davant de l’art i, per tant, ensenyant un botí de guerra.

Quins plans té el Museu per omplir aquest any 2018 el buit que han deixat les peces de Sixena?

Tres exposicions temporals i la remodelació dels espais ara buits. A la zona on hi havia les caixes sepulcrals, la remodelació passarà per explicar el gòtic final. També hem de revisar el segle XVI, en què falta l’obra de Gabriel Joly, i aquí podem remodelar aquest espai amb peces que fan referència al renaixement i al barroc. Estem negociant amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya perquè ens deixin algunes peces relacionades amb Lleida. I a més a més: incorporar totes les compres que es van fer de ceràmica lleidatana del segle XVII. Pel que fa a les exposicions temporals, la primera, a finals d’aquest mes o principis de febrer, situarà Lleida en l’àmbit del Mediterrani al segle XX, ja que el Museu de Lleida vol apostar fort per convertir-se en un referent com el museu d’història d’aquest territori. La segona, entre els mesos d’abril i juliol, serà la nostra col·laboració a l’Any Guinovart, en què s’intentarà explicar quines van ser les fonts d’inspiració de l’artista des de la prehistòria i fins a l’edat mitjana, amb algunes de les seues obres exhibides al costat de peces del fons del museu. I el mes de setembre inaugurarem la tercera, sobre les ciutats romanes de Ponent: Lleida-Ilerda, Guissona-Iesso i Isona-Aeso.