El Museu de Lleida deixa un oli a Osca

Les formes és l’últim que es perd i el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, té clar que, malgrat la fragor de la batalla jurídica per les obres de Sixena, “una pinacoteca ha de normalitzar la seua política de préstecs i de relacions institucionals”. Per això, el Consorci del Museu ha donat llum verda al préstec d’una pintura de la col·lecció, originària de la Franja, per a una exposició l’estiu vinent a la Diputació d’Osca. Es tracta d’una pintura d’una Immaculada, curiosament la mateixa figura religiosa del “polèmic” oli que es va endur dimarts passat el Govern d’Aragó en direcció al monestir de Sixena i que formava part del lot de quaranta-quatre obres en litigi.

En aquest cas, Giralt va assegurar que “aquesta obra no figura en cap relació de peces reclamades des de la comunitat autònoma veïna”.

Una exposició a Osca sobre l’artista Manuel Bayeu, del 15 de juny al 16 de setembre.  La reorganització suposarà també el dipòsit al Museu de Lleida d’una taula del retaule de Sixena

L’autor de l’obra, el frare saragossà Manuel Bayeu (1740-1809), la va pintar cap a finals del segle XVIII o els primers anys del XIX. No es tracta d’una pintura de “primer ordre” però des de la corporació provincial oscenca l’han sol·licitat per formar part de l’exposició sobre aquest artista, que es titularà Fray Manuel Bayeu, cartujo, pintor y testigo de su tiempo i que podrà veure’s del 15 de juny al 16 de setembre.

El comissari de la mostra, l’historiador de l’art José Ignacio Calvo, de la Universitat de Saragossa, destaca d’aquesta pintura els detalls iconogràfics a l’ús a l’obra de Bayeu, “que l’emparenten des del punt de vista formal amb la que llueix del mateix autor a la catedral d’Osca: dotze estrelles, sol radiant, gest retorçat, mirada baixa, túnica blanca, capa blava, bola del món, mitja lluna i serp amb poma”. L’aspecte més peculiar d’aquest quadre, segons Calvo, “ve de l’atapeïda acumulació d’àngels nens que voleien entorn de la Verge; el més avançat porta unes roses d’intenció simbòlica”.

Josep Giralt va afirmar que “deixarem aquesta pintura de forma normal, sense problemes, com amb qualsevol altra petició que ens arribi de qualsevol indret del món”.

Això sí, “si haguéssim tingut dubtes sobre l’origen de l’obra, ens hauríem qüestionat deixar-la o no, i si ara a algú se li ocorre posar alguna pega o reclamar-la d’alguna forma, doncs caldrà discutir-ho, però nosaltres estem encantats de contribuir a aquesta exposició de l’artista Bayeu a Osca”, va afegir Giralt.

La cartoixa de Las Fuentes, a Sariñena, possible procedència

Si l’autoria d’aquesta Immaculada no ofereix cap dubte, l’artista Manuel Bayeu, el seu origen ja és una qüestió més difusa. Des del Museu de Lleida descarten que la pintura procedeixi del monestir de Sixena, malgrat que l’artista va realitzar alguns treballs pictòrics per al monestir oscenc en el transcurs de la seua vida. “De totes les obres de Sixena guardem documentació ja que es va fer un inventari als anys setanta, després d’abandonar les monges el cenobi”, va afirmar Giralt. En aquest sentit, el director del museu s’inclina com a possible origen de la pintura per la cartoixa de Nuestra Señora de las Fuentes, a Sariñena, on Bayeu va viure uns anys com a monjo, abans de ser enviat pels seus superiors a la cartoixa de Valldemossa, a Mallorca. Tanmateix, val a assenyalar que el comissari de l’exposició d’Osca identificava el 1998 a la seua tesi doctoral aquesta pintura de Bayeu com a procedent del monestir de Sixena.

El MNAC redescobreix la col·lecció del Renaixement i el barroc amb noves llums El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va redescobrir ahir les seues col·leccions del renaixement i barroc amb la modernització del relat de la seua exposició, que mostra “noves llums” arran de 250 obres, entre les quals destaquen pintures de Ticià, Goya, Tintoretto i Zurbarán. Així ho va anunciar el director del museu, Pepe Serra, en la presentació del nou recorregut, que mostra obres inèdites, remodelat amb el patrocini de la Fundació Endesa. En sintonia amb l’èxit de la reformulació de la col·lecció d’art modern el 2014, el nou passeig artístic defuig els àmbits temàtics i s’estructura amb un “relat que emana de la mateixa col·lecció i que només pot fer aquest museu”, va ressaltar Serra. Es tracta d’una reforma de “gran envergadura” en la qual es poden veure un retaule de Fra Angelico, un Crist d’El Greco, un retrat de Tintoretto, u, Martiri de Sant Bartolomeu de Ribera i una naturalesa morta de Zurbarán. També es pot contemplar una al·legoria de l’amor de Goya, unes pintures de Berruguete o una Anunciació del Mestre de la Seu d’Urgell, actiu a Perpinyà l’últim terç del segle XV. En el marc de la remodelació d’aquests espais del MNAC, Serra es va oferir a ajudar el Museu de Lleida després de l’“assalt” policial sofert l’11 de desembre passat per emportar-se a Aragó les 44 obres de Sixena en litigi. El director del museu lleidatà, Josep Giralt, va explicar que “Serra ens va oferir dipositar a Lleida la taula del retaule major de Sixena (com va publicar ahir SEGRE) que conserven a Barcelona i que en principi havia de formar part d’aquesta nova presentació expositiva del MNAC”. Giralt va destacar el caràcter artístic “excepcional” d’aquesta taula.