El paisatge de la memòria

Durant uns dies poden apreciar-se aquests edificis al detall. “L’exposició es clausura molt aviat –el dimecres 14– perquè els documents que mostra són extremament fràgils, ja que en molts casos es tracta de paper centenari”, explica Ramon Llobera, vocal de Cultura del COAC.

És com entrar d’esquitllentes a l’estudi d’un arquitecte per veure com treballava. Dibuixos que se superposen, càlculs anotats en els marges, o apunts que, amb la perspectiva dels anys, formen part de la història: “Rousseau, Froebel, Spencer, Montesino, Vives, Llull, Pestalozzi”, pot llegir-se en el projecte del Liceu Escolar que va firmar el 1912 Francesc de Paula Morera i Gatell.

Dels poc més de 100 elements catalogats el 1981 sols s’ha perdut la passarel·la de vianants de Renfe

La Casa Nadal, modernista, que va acollir als baixos el taller de Leandre Cristòfol, va ser enderrocada el 1998

Són noms de pensadors que formarien part de la façana d’aquest centre educatiu creat per Frederic Godàs. En aquest cas, l’edifici no s’ha conservat perquè va ser bombardejat per l’aviació feixista. “De vegades costa més entendre per què s’han perdut obres tan rellevants com la Casa Nadal de l’avinguda Catalunya”, lamenta Llobera.

A banda de ser modernista, va allotjar als baixos el taller en el qual Leandre Cristòfol va crear bona part de la seua obra. “Amb els anys hem guanyat en sensibilitat. Abans de redactar-se el primer POUM a Lleida només hi havia una vintena d’edificis protegits. I d’allà es va passar a catalogar-ne més de 150. La protecció augmenta amb el nou POUM, que contempla la protecció de mig miler d’elements arquitectònics singulars.”

Es fa justícia amb l’obra més contemporània. “Abans només es donava valor al que era molt antic, però és indubtable que la façana del cine Fémina era el reflex d’una època, com ho va ser el cine Bahía, que també va desaparèixer.”

En altres casos els edificis es conserven, però han estat molt modificats, com l’Escorxador i l’Hotel Palace, tots dos de Francesc de Paula Morera Gatell (1915). El canvi d’usos va comportar importants transformacions. “És interessant veure com van ser concebuts.” L’Escorxador seria el gran paradigma d’aquests canvis. Corrals, sales d’especejament, d’analítiques... Res d’això no té sentit en un teatre que, en canvi, necessita altura per a la caixa escènica. “Per això ara sobresurt un volum.”

Amb aquesta exposició, el COAC vol posar de relleu el seu valuós arxiu històric, “el segon més important del món”. De fet, el llegat d’Alexandre Ferrant, un dels que es conserven a la delegació de Lleida, “rep visites d’universitaris de tot el món”. Ferrant va ser l’arquitecte encarregat de restaurar la Seu Vella després de la marxa dels militars el 1948 i va cedir el seu llegat, format per més de 24.000 fotografies, al COAC.

La mostra recull exemples arquitectònics de tot el territori català. D’edificis tan emblemàtics com la Pedrera (vegeu el desglossament), els antics banys de Salou, l’editorial Dalmau de Girona o la remodelació del camp de Sarrià del Espanyol. Però també d’immobles privats i menys coneguts que en el seu moment van fer història.